Back Arthur Schopenhauer Afrikaans አርተር ሾፐናውር Amharic Arthur Schopenhauer AN أرتور شوبنهاور Arabic ارتور شوبنهاور ARZ আৰ্টোৰ শ্ব'পেনহাৱাৰ Assamese Arthur Schopenhauer AST Artur Şopenhauer Azerbaijani آرتور شوپنهاور AZB Шопенгауэр Артур Bashkir

Arthur Schopenhauer

Plantilla:Infotaula personaArthur Schopenhauer

(1859) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1788 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Frankfurt del Main (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència respiratòria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Principal (Frankfurt) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaGdańsk
Hamburg
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín (1811–)
Universitat de Göttingen (1809–)
Ernestinum Gotha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMetafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, musicòleg, escriptor, filòsof, traductor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia del segle XIX Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Berlin
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
MovimentIrracionalisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesHeinrich Floris Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata  i Johanna Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
GermansAdele Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Apple Music: 151840987 Musicbrainz: 852f26a1-228b-4908-b787-5e1a4887610b Discogs: 1730606 Goodreads author: 11682 Goodreads character: 5560 Find a Grave: 12793 Project Gutenberg: 3648 Modifica el valor a Wikidata

Arthur Schopenhauer (Gdańsk, 22 de febrer de 1788 - Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860)[1] fou un filòsof alemany.

Arthur Schopenhauer [ˌˀaʶtʿuɐ̯ ˈʃoːpm̩hɑ͡ʊ̯ɐ][2] és conegut sobretot per la seva obra El món com a voluntat i representació de 1818 (ampliada el 1844), que caracteritza el fenomen com el producte d'una voluntat noumenal cega i insaciable.[3][4] Sobre la base de l'idealisme transcendental de Kant, Schopenhauer va desenvolupar un sistema ateu metafísic i ètic que rebutja les idees contemporànies de l'idealisme alemany.[5] Va ser un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis significatius de la filosofia índia, en especial els Upanixads, com l'ascetisme, la negació del jo i la noció del món com a aparença.[6] La seva obra ha estat descrita com una manifestació exemplar del pessimisme filosòfic.[7][8][9]

Tot i que la seva obra no va aconseguir captar una atenció substancial durant la seva vida, Schopenhauer va tenir un impacte pòstum en diverses disciplines, inclosa la filosofia, la literatura i la ciència. Els seus escrits sobre estètica, moralitat i psicologia han influït en molts pensadors i artistes. Entre els que han citat la seva influència hi ha filòsofs com Friedrich Nietzsche,[10] Ludwig Wittgenstein,[11] i Anthony Ludovici,[12] científics com Erwin Schrödinger i Albert Einstein,[13] psicoanalistes com Sigmund Freud[14] i Carl Jung, escriptors com Leo Tolstoi,[15] Herman Melville,[16] Thomas Mann, Hermann Hesse,[17] George Bernard Shaw, Machado de Assis,[18] Jorge Luis Borges, John Patric,[19] Marcel Proust,[20] Thomas Hardy,[21] Rainer Maria Rilke i Samuel Beckett [22] així com compositors com Richard Wagner, Johannes Brahms, Arnold Schoenberg [23] i Gustav Mahler.

  1. ↑ Wells. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 9781405881180. 
  2. ↑ En alemany, el nom de pila només porta accent secundari. Es recolza en el cognom, que és l'element del nom de la persona que porta l'accent primari. La terminació <-en>, que normalment es pronuncia com la sonant [n̩], s'assimila a una bilabial anterior en [m̩].
  3. ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 23. ISBN 978-0-14-044227-4. 
  4. ↑ The Oxford Encyclopedic English Dictionary. 'Schopenhauer': Oxford University Press. 1991. p. 1298. ISBN 978-0-19-861248-3
  5. ↑ Dale Jacquette. Schopenhauer, Philosophy and the Arts. Cambridge University Press, 2007, p. 162. ISBN 978-0-521-04406-6. 
  6. ↑ Hergenhahn, B. R.. An Introduction to the History of Psychology. 6th. Cengage Learning, 2009, p. 216. ISBN 978-0-495-50621-8. 
  7. ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 22–36. ISBN 978-0-14-044227-4. 
  8. ↑ Studies in Pessimism – audiobook from LibriVox.
  9. ↑ David A. Leeming. Encyclopedia of Psychology and Religion, Volume 2. Springer, 2009, p. 824. ISBN 978-0-387-71801-9. 
  10. ↑ Addressed in: Cate, Curtis. Friedrich Nietzsche. Chapter 7.
  11. ↑ Culture & Value, p. 24, 1933–34
  12. ↑ Kerr, R. B. «Anthony M. Ludovici The prophet of anti-feminism». www.anthonymludovici.com, 1932. [Consulta: 5 maig 2019].
  13. ↑ Albert Einstein a Mein Glaubensbekenntnis Arxivat 2022-03-11 a Wayback Machine. (August 1932), Ch. II.
  14. ↑ Magee, Bryan. The Philosophy of Schopenhauer. ISBN 9780198237228. 
  15. ↑ Maertz, Gregory Wiener Slavistisches Jahrbuch, 40, 1994, pàg. 53–62. ISSN: 0084-0041. JSTOR: 24748326.
  16. ↑ Melville, Herman. «Melville's Marginalia». Melville's Marginalia Online. [Consulta: 1r setembre 2020].
  17. ↑ Punsly, Kathryn (2012). "The Influence of Nietzsche and Schopenhauer on Hermann Hesse". CMC Senior Theses. Paper 347. https://scholarship.claremont.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1353&context=cmc_theses Retrieved on 19 March 2021.
  18. ↑ Wicks, Robert. Schopenhauer's The world as will and representation : a reader's guide. Londres: Continuum, 2011. ISBN 978-0-8264-3181-3. OCLC 721337622. 
  19. ↑ Patric, John. Simon Legree's book, 1933. OCLC 25375905. 
  20. ↑ Shapshay, Sandra, "Schopenhauer's Aesthetics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2018 Edition), Edward N. Zalta (ed.),https://plato.stanford.edu/archives/sum2018/entries/schopenhauer-aesthetics Retrieved on 19 March 2021.
  21. ↑ Kelly, Mary Ann Gauthier (1980). "Thomas Hardy's Reading in Schopenhauer: "Tess of The d'Urbervilles"". ETD collection for University of Nebraska - Lincoln. AAI8101219. https://digitalcommons.unl.edu/dissertations/AAI8101219 Retrieved on 19 March 2021.
  22. ↑ Wicks, Robert. Zalta. The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2018. 
  23. ↑ «Schönberg's Library - Alphabetical List». www.schoenberg.at. [Consulta: 19 març 2021].

Developed by StudentB