(1859) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 febrer 1788 Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània) |
Mort | 21 setembre 1860 (72 anys) Frankfurt del Main (Confederació Germànica) |
Causa de mort | insuficiència respiratòria |
Sepultura | Cementiri Principal (Frankfurt) |
Residència | Gdańsk Hamburg Frankfurt del Main |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat Humboldt de Berlín (1811–) Universitat de Göttingen (1809–) Ernestinum Gotha (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Metafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia |
Ocupació | professor d'universitat, musicòleg, escriptor, filòsof, traductor |
Període | Filosofia del segle XIX |
Ocupador | Universitat de Berlin Universitat Humboldt de Berlín |
Moviment | Irracionalisme |
Influències | |
Instrument | Flauta |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Heinrich Floris Schopenhauer i Johanna Schopenhauer |
Germans | Adele Schopenhauer |
Arthur Schopenhauer (Gdańsk, 22 de febrer de 1788 - Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860)[1] fou un filòsof alemany.
Arthur Schopenhauer [ˌˀaʶtʿuɐ̯ ˈʃoːpm̩hɑ͡ʊ̯ɐ][2] és conegut sobretot per la seva obra El món com a voluntat i representació de 1818 (ampliada el 1844), que caracteritza el fenomen com el producte d'una voluntat noumenal cega i insaciable.[3][4] Sobre la base de l'idealisme transcendental de Kant, Schopenhauer va desenvolupar un sistema ateu metafísic i ètic que rebutja les idees contemporànies de l'idealisme alemany.[5] Va ser un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis significatius de la filosofia índia, en especial els Upanixads, com l'ascetisme, la negació del jo i la noció del món com a aparença.[6] La seva obra ha estat descrita com una manifestació exemplar del pessimisme filosòfic.[7][8][9]
Tot i que la seva obra no va aconseguir captar una atenció substancial durant la seva vida, Schopenhauer va tenir un impacte pòstum en diverses disciplines, inclosa la filosofia, la literatura i la ciència. Els seus escrits sobre estètica, moralitat i psicologia han influït en molts pensadors i artistes. Entre els que han citat la seva influència hi ha filòsofs com Friedrich Nietzsche,[10] Ludwig Wittgenstein,[11] i Anthony Ludovici,[12] científics com Erwin Schrödinger i Albert Einstein,[13] psicoanalistes com Sigmund Freud[14] i Carl Jung, escriptors com Leo Tolstoi,[15] Herman Melville,[16] Thomas Mann, Hermann Hesse,[17] George Bernard Shaw, Machado de Assis,[18] Jorge Luis Borges, John Patric,[19] Marcel Proust,[20] Thomas Hardy,[21] Rainer Maria Rilke i Samuel Beckett [22] així com compositors com Richard Wagner, Johannes Brahms, Arnold Schoenberg [23] i Gustav Mahler.