Back Arthur Wellesley, 1ste hertog van Wellington Afrikaans Arþur Wellesley Forma Heretoga of Wellingatūne ANG آرثر ويلزلي Arabic آرثر ويلزلى ARZ Duque de Wellington AST Artur Uelsli Vellinqton Azerbaijani Артур Уэлслі Уэлінгтан Byelorussian Артур Ўэлсьлі BE-X-OLD Артър Уелсли, херцог Уелингтън Bulgarian Arthur Wellesley Breton
.svg){kind=small}
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)[1] fou un militar, polític i home d'estat britànic. Sovint és esmentat en la historiografia militar simplement com a Wellington.
Al llarg de la seva vida fou distingit amb diversos títols de noblesa: primer duc de Wellington (1814), primer marquès Douro (1814), primer marquès de Wellington (1812), primer comte de Wellington (1812), primer vescomte Wellington de Talavera (1809) i primer baró Douro (1809) al Regne Unit; primer príncep de Waterloo (1815) als Països Baixos; primer duc de Ciudad Rodrigo, gran d'Espanya (1812) a Espanya; primer duc da Vitória (1812), primer marquès de Torres Vedras (1812) i primer comte de Vimeira (1811) a (Portugal). També fou nomenat cavaller de la Lligacama (1813), cavaller (1804) i Gran Creu (1815) de l'Orde del Bany, Conseller Privat (1812), canceller de la Universitat d'Oxford (1834) i membre de la Royal Society (1847) al Regne Unit; Gran Creu de l'Orde de Maria Theresia (1814) a Àustria, cavaller de l'Orde de l'Elefant (1814) a Dinamarca; cavaller de l'Orde de Sant Gener (1814) i cavaller de l'Orde de Sant Ferran i del Mèrit (1814) al Regne de les Dues Sicílies; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1812), Creu Llorejada de Sant Ferran (1812) i Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild (1812) a Espanya; cavaller de l'Orde del Sant Esperit (1814) a França; Gran Creu de l'Orde Reial Güelf (1816) al regne de Hannover; Gran Creu de l'Orde de la Torre i l'Espasa (1811) a Portugal; Gran Creu de l'Orde de Guillem (1815) als Països Baixos; Gran Creu de l'Orde de l'Àguila Vermella (1811) i Gran Creu de l'Orde de l'Àguila Negra (1812) a Prússia; cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski (1814), cavaller de l'Orde de Sant Andreu (1814) i Gran Creu de l'Orde de Sant Jordi (1814) a Rússia; Gran Creu de la Reial Orde de l'Espasa (1814) a Suècia, i Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar (1814) al regne de Württemberg.[2]
Wellesley és considerat com una de les principals figures militars i polítiques del segle xix. Procedia d'una família noble (el seu pare va ser el primer comte de Mornington i vescomte Wellesley, i el seu germà gran, que heretaria els títols del seu pare, inicià el marquesat de Wellesley) que el 1789 canvià el cognom Wesley en Wellesley per raons ortogràfiques. Dos dels seus altres germans també van ser investits barons (Maryborough i Cowley). Després d'una brillant carrera a l'exèrcit britànic, la seva destacada actuació en les Guerres Napoleòniques li va valer el grau de mariscal de camp.
Wellesley va comandar les forces aliades durant la Guerra de la Independència, va expulsar l'exèrcit francès d'Espanya i va arribar a envair el sud de França. Victoriós i elevat a la condició d'heroi a Anglaterra, va ser obligat a tornar a Europa per comandar les forces anglo-aliades a la batalla de Waterloo,[3] després de la qual Napoleó Bonaparte va ser exiliat permanentment a Santa Helena. Wellington és comparat sovint amb el primer duc de Malborough, amb el qual compartia moltes característiques, principalment la transició a la vida política després d'una reeixida carrera militar. Wellington va ser primer ministre pel Partit Tory en dues ocasions separades, i va ser una de les principals figures de la Cambra dels Lords fins que es va jubilar el 1846.
El duc de Wellington és considerat com un dels herois més aclamats de la història del Regne Unit. La seva fama iguala o fins i tot supera figures tan grandioses com el vicealmirall Lord Nelson, Winston Churchill o el també mariscal de camp Bernard Montgomery.
- ↑ Wellesley (2008). p. 16.
- ↑ The London Gazette, 8 de desembre de 1852, p. 3563 i 3564
- ↑ «Arthur Wellesley, 1st duke of Wellington» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.