Artritis reactiva

Artritis reactiva

Tipus	artritis, malaltia reumatològica rara, artropatia infecciosa, malaltia autoimmunitària del sistema musculoesquelètic i malaltia
Epònim	Hans Conrad Julius Reiter
Especialitat	reumatologia
Clínica-tractament
Medicació etanercept i adalimumab
Classificació
CIM-10	M02.30, M02.10, M02.3, M02.1 i M02.8
CIM-9	099.3, 711.30, 711.3 i 711.40
Recursos externs
DiseasesDB	29524
MedlinePlus	000440
eMedicine	331347
Patient UK	Reactive-Arthritis
MeSH	D016918
Orphanet	29207
UMLS CUI	C0085435, C0152085 i C0035012
DOID	DOID:6196

L'artritis reactiva (AR) és una malaltia autoimmunitària, un tipus d'espondiloartropatia seronegativa^[1] sovint lligada a l'HLA-B27,^[2] que es caracteritza per una resposta immunitària anòmala davant majoritàriament d'una infecció bacteriana en diverses parts del cos.^[3] Per això rep el nom d'artritis reactiva.^[4] La prevalença de l'AR en els individus HLA-B27 positius és entre cinc i deu vegades major que la de la població general.^[5] És una afecció infreqüent en nens.^[6] Té símptomes similars a altres artritis, entre ells dolor i rigidesa articular en maluc,^[7] genoll, turmell i artells que milloren amb l'activitat física.^[8] El primer episodi d'una artritis reactiva sol durar entre dues setmanes i dotze mesos.^[9] Molts casos d'AR son autolimitats, pero alguns evolucionen cap a una espondiloartropatia crònica.^[10] Aquest tipus d'artritris afecta les extremitats inferiors en un 90-95 per cent dels casos i a les superiors en un 60-65 per cent. La gran majoria de pacients té recurrències de gravetat variable.^[11] Les entesitis,^[12] les sinovitis i les fasciïtis apareixen en un 20 per cent dels malalts amb AR, aproximadament.^[13] La infecció que la desencadena pot ser gastrointestinal o genitourinària i sovint s'ha curat o està en remissió en els casos crònics, de manera que la determinació del seu origen és difícil.^[14] És una de les possibles seqüeles postinfeccioses de la diarrea del viatger.^[15] L'AR apareix entre el 0,8 per cent i el 4 per cent dels casos d'uretritis o cervicitis no gonocòcciques i entre l'1 per cent i el 15 per cent dels brots epidèmics de salmonel·losi o d'altres infeccions intestinals enterobacterianes. Rares vegades, l'AR es desenvolupa com a conseqüència de les complicacions infeccioses d'una intervenció de cirurgia oral,^[16] de la teràpia intravesical amb el bacil de Calmette-Guérin contra el càncer de bufeta urinària,^[17] de l'administració de la vacuna contra el tètanus^[18] de la vacuna contra el virus de la verola del mico^[19] o d'alguna de les vacunes aprovades contra la COVID-19.^[20] L'AR pot ser un dels símptomes de la síndrome post-COVID.^[21]

El nom de síndrome de Reiter procedeix del metge alemany Hans Reiter,^[22] qui la va descriure per primera vegada l'any 1916 (aquest nom està sent substituït per "artritis reactiva", a causa dels crims de guerra de Reiter durant la Segona Guerra Mundial).^[23] També ha estat anomenada síndrome de Stoll-Brodie-Fiessinger-Leroy^[24] o síndrome de Fiessinger-Leroy.^[25] És també coneguda com a artritis reactiva adquirida sexualment^[26] i artritis reactiva enterocolítica. Hi ha alguna font^[27] que indica que són diferents varietats etiològiques de l'artritis reactiva la síndrome de Reiter, l'artritis reactiva adquirida sexualment (infeccions per Chlamydia trachomatis^[28] i Ureaplasma urealyticum)^[29] i l'artritis reactiva enterocolítica (infeccions per Shigella spp.,^[30] Hafnia alvei,^[31] Salmonella typhimurium,^[32] Salmonella del grup D^[33] i Yersinia enterocolitica).^[34] També estan implicats en la gènesi de l'artritis reactiva molts altres microorganismes patògens, com ara SARS-CoV-2,^[35] Cryptosporidium spp.,^[36] Escheríchia coli,^[37] Streptococcus spp.,^[38] Staphylococcus spp.,^[39] Leptospira spp.,^[40] Campylobacter spp.,^[41] Blastocystis hominis,^[42] Enterobius vermicularis,^[43] Giardia lamblia,^[44] Strongyloides stercoralis,^[45] Clostridium tetani,^[46] Clostridioides difficile,^[47] Mycobacterium tuberculosis,^[48] Mycobacterium avium,^[49] bacil de Calmette-Guérin,^[50] Leptospira interrogans,^[51] Echinococcus granulosus,^[52] Yersinia pseudotuberculosis serovar O:3,^[53] Entamoeba histolytica, Neisseria gonorrhoeae^[54] o Neisseria meningitidis.^[55]

Els símptomes de l'artritis reactiva molt sovint comprenen una combinació de tres símptomes aparentment inconnexos: artritis inflamatòria, inflamació dels ulls (conjuntivitis i uveïtis)^[56] i uretritis.^[57] Una regla mnemotècnica és "el pacient no hi pot veure, no pot orinar i no pot doblegar el genoll ". Las manifestacions articulars d'aquesta malaltia sovint varien en nombre i localització corporal d'un individu a un altre.^[58] Eventualment, l'AR cursa amb urticària,^[59] onicosi,^[60] infart macular,^[61] lumbàlgia,^[62] tendinitis aquil·liana,^[63] esperó calcani o dactilitis (inflamació) dels dits del peu.^[64] La balanitis circinada es veu amb freqüència en l'AR associada a malalties de transmissió sexual, però no sempre és possible identificar el patogen que origina el procés artrític de base.^[65] Es caracteritza per l'aparició de lesions psoriasiformes, superficials i indolores en el gland del penis.^[66] La queratitis disciforme bilateral és una inusual complicació de l'AR.^[67]

L'AR sol afectar persones d'entre 20 i 40 anys, és més freqüent en homes que en dones^[68] i té una major incidència en la població blanca que en la negra. Això es deu al fet que les persones blanques tenen més probabilitats de tenir l'antigen HLA-B27.^[69] Les persones amb VIH també tenen un risc més elevat de desenvolupar artritis reactiva.^[70] Als Estats Units, l'AR postestreptocòccica té una incidència anual d'1-2 casos/100.000 persones.^[71] La leptospirosi pot ser causa d'AR en gossos.^[72]

El diagnòstic diferencial de l'AR inclou: l'osteoartropatia hipertròfica,^[73] la gota, la febre reumàtica aguda,^[74] l'artritis idiopàtica juvenil,^[75] la malaltia de Lyme, la babesiosi (una malaltia parasitària zoonòtica),^[76] la síndrome paraneoplàstica derivada d'un tumor del tim,^[77] la mastocitosi sistèmica (un trastorn poc comú caracteritzat per l'acumulació de quantitats excesives de mastòcits en el cos),^[78] la sífilis,^[79] l'artritis psoriàsica,^[80] l'artritis reumatoide, l'artritis sèptica^[81] o la sarcoïdosi.^[82]