Back Askese Afrikaans زهد Arabic Ascetismu AST Asketizm Azerbaijani Аскетизъм Bulgarian সন্ন্যাসব্রত Bengali/Bangla Askeza BS Даяанша BXR Askeze Czech Asgetigiaeth Welsh

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica[1] que considera que l'ésser humà ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.[2] Etimològicament ascètic deriva del grec antic ἄσκησις (askēsis) que significa entrenament o exercici esportiu.

Amb aquest quadre Rembrandt exemplifica l'actitud de l'asceta.
Flagel·lants al segle XV
Un cilici modern, utilitzat per Opus Dei

La noció ascètica és una opció ètica o religiosa que es troba en moltes cultures, com una acció permanent de certs grups sacrals, o com un període de quaresma durant la qual tothom ha de «purificar-se» una vegada l'any o en preparació d'un ritu de transició. L'ascetisme previ al sacrifici ha acabat essent sovint el sacrifici sencer.[3]

Al cas d'un ascetisme exagerat, que sobreestima el valor de la renúncia i de la mortificació, es fa servir el terme d’asceticisme.[4]

  1. ↑ «Ascetisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ L. Fuerbringer, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] «Asceticism» (anglès) Arxivat 2012-03-02 a Wayback Machine., The Concordia Cyclopedia The Handbook Of Religious Information With Special Reference To The History Doctrine Work And Usages Of The Lutheran Church, Saint Louis, Concordia Publishing House, 1927, pàgina 42
  3. ↑ Marcel Mauss i Henri Hubert, Assaig sobre la naturalesa i la funció del sacrifici, Barcelona, Icaria Editorial, 1995, pàgina 46ISBN 9788474262520
  4. ↑ «asceticisme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Developed by StudentB