ኣስመራ (ti) | |||||
Tipus | ciutat i gran ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Eritrea | ||||
Regions | Regió de Maekel | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 963.000 (2020) (79,21 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 12.158,1 km² | ||||
Altitud | 2.325 m | ||||
Creació | 1897 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Asmara, amb una població estimada de 563.948 habitants (2005), és la capital d'Eritrea. Els productes tèxtils, alimentaris (incloent-hi la producció de cervesa), el calçat i la ceràmica en són les indústries predominants.
Asmara era un poblet fins a la dècada del 1880, quan va esdevenir un centre administratiu regional d'Abissínia. Va passar a ser la capital de la colònia italiana d'Eritrea l'any 1900. Cap a la fi de la dècada del 1930 els italians van canviar la fesomia de la ciutat i la van dotar d'una nova estructura i de nous edificis; Asmara fou anomenada "Piccola Roma" (la Petita Roma). Avui dia la major part dels edificis són d'origen italià, i les botigues encara conserven els noms italians (Bar Vittoria, Pasticceria Moderna, Casa del Formaggio, Ferramenta, etc.).
Durant la guerra d'Eritrea per aconseguir independitzar-se d'Etiòpia, l'aeroport d'Asmara va ser clau en el conflicte i fou usat pels eritreus per obtenir armes i subministraments dels estrangers que els donaven suport. La ciutat fou alliberada pel Front d'Alliberament del Poble Eritreu (FAPE) el 24 de maig de 1991,[1] i va esdevenir part d'Eritrea quan el país va assolir la independència (1993).
El juliol de 2017, fou reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[2]