No s'ha de confondre amb estigmatisme. |
Tipus | ametropia, malaltia i astimagtisme |
---|---|
Especialitat | oftalmologia |
Clínica-tractament | |
Tractament | lent cilíndrica |
Patogènesi | |
Associació genètica | VAX2, DNAH5, MAML2, PDGFRA, SUCLG2 i KCNE3 |
Classificació | |
CIM-11 | 9D00.2 |
CIM-10 | H52.2 i H52.20 |
CIM-9 | 367.20 i 367.2 |
CIAP | F91 |
Recursos externs | |
OMIM | 603047 |
DiseasesDB | 29648 |
MedlinePlus | 001015 |
MeSH | D001251 |
UMLS CUI | C0004106 |
DOID | DOID:11782 |
En oftalmologia, l'astigmatisme (del grec ἀ-, 'sense', i στιγμή, 'punt') és una ametropia que generalment prové d'un problema en la curvatura de la còrnia que impedeix l'enfocament clar dels objectes propers o llunyans. És un dels tipus d'aberració òptica de primer ordre en el sistema òptic de l'ull humà.[1][2]
La superfície transparent anterior de l'ull (la còrnia) és pràcticament esfèrica en l'ull normal, mentre que, en una persona que pateix astigmatisme, està una mica deformada per l'aplanament d'algun dels seus eixos (de 0 graus a 180 graus). Això dona una alteració de la imatge parcialment compensada per l'enfocament del cristal·lí amb cansament ocular tant de lluny com de prop. L'astigmatisme dona una imatge borrosa.[3]
Encara que l'astigmatisme pot presentar-se com un defecte aïllat, en la majoria dels casos es combina amb la miopia o la hipermetropia.[4] La quantitat d'astigmatisme corneal que es pateix no es modifica pràcticament durant tota la vida, però sí que minva la capacitat de compensar-lo.[5] Les persones afectades tindran problemes visuals tant de lluny com de prop.[6]