Back Ateïsme Afrikaans Atheismus ALS Ateísmo AN Gelēaflēasnes ANG नास्तिकता ANP إلحاد Arabic إلحاد ARY الحاد ARZ নাস্তিকতা Assamese Ateísmu AST

Ateisme

«Ateu» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ateu Pretextat».
Ateisme
The Greek word "atheoi" ("[those who are] without God") as it appears on the early 3rd-century Papyrus 46
Conceptes
Antiteisme · Ateisme i religió · Crítica a l'ateisme · Ateisme implícit i explícit · Ateisme fort · Ateisme dèbil · Ateisme cristià · Ateisme jueu · Ateisme hindú
Història
Història de l'ateisme · Nou ateisme · Ateisme d'Estat
Arguments de l'ateisme
Arguments en contra de l'existència de Déu · Argument del lliure albir · Argument de les revelacions inconsistents · Argument de la no creença · Navalla de Hitchens · Argument del mal disseny · Aposta atea · La destinació dels ignorants · Déu dels forats · Paradoxa de l'omnipotència · Problema del mal · Problema de l'infern · Tetera de Russell · No-cognitivisme teològic · Gambit del Boeing 747 definitiu
Població
Demografia de l'ateisme · Discriminació contra els ateus · Llista d'ateus
Conceptes relacionats
  • Vegeu aquesta plantilla


L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.[1][2][3] En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats.[4][5][6] També és vist simplement com a l'absència de la creença en l'existència de deïtats.[5][6][7][8] L'ateisme és l'oposició del teisme,[9][10] que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats.[10][11]

El terme ateisme prové del grec ἄθεος (atheos), significa 'sense déu(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els déus adorats per la societat en general. Amb la difusió del lliure pensament, la investigació escèptica i el posterior augment de la crítica de la religió, es va limitar l'abast d'aplicació del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a "ateus" van ser del segle xvii.[12]

Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filosòfics fins a socials i històrics.[13][14] Les justificacions per no creure en cap deïtat sobrenatural inclouen la falta de proves empíriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creença.[13][15] Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars,[16][17] no hi ha una ideologia que els englobi a tots.[18] Molts ateus sostenen que l'ateisme és una visió del món més parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la càrrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'existència de déu, sinó en el teista per proporcionar una justificació per al teisme.[19]

L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raelià, moviments neopagans[20] com la wicca[21] i les religions no teistes. El jainisme, així com algunes branques del budisme, no propugnen la creença en déus,[22] mentre que també l'hinduisme considera vàlid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen difícil el camí d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat.[23]

Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, és difícil determinar quants ateus hi ha al món.[24] Segons una estimació feta el 2007, al voltant del 2,3% de la població és atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa.[25] D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus.[26] Segons un altre estudi, els percentatges més elevats es troben als països occidentals; alguns exemples en són: els Estats Units (4%), Itàlia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i França (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opinió de 2005 de l'Institut d'Estadística de Catalunya, en què un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agnòstics i un 59% com a creients en alguna religió.[27]

  1. ↑ «Ateisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades eb2011-atheism
  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades encyc-philosophy
  4. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades RoweRoutledge
  5. ↑ 5,0 5,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades encyc-unbelief-def-issues
  6. ↑ 6,0 6,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades oxdicphil
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades religioustolerance
  8. ↑ «atheism». A: Oxford Dictionaries. Oxford University Press [Consulta: 21 novembre 2013].  Arxivat 2016-09-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-11. [Consulta: 4 desembre 2013].
  9. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades reldef
  10. ↑ 10,0 10,1 Oxford English Dictionary. 2a edició, 1989. «La creença en una deïtat o deïtats, en contraposició a l'ateisme.» 
  11. ↑ «Merriam-Webster Online Dictionary». Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 17 abril 2014]. «Creença en l'existència d'un o diversos déus.»
  12. ↑ Armstrong, 1999.
  13. ↑ 13,0 13,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades logical
  14. ↑ Shook, John R. «Skepticism about the Supernatural». [Consulta: 17 abril 2014].
  15. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Drange-1996
  16. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades honderich
  17. ↑ Fales, Evan. Naturalism and Physicalism.  a Martin 2006, pàg. 122–131.
  18. ↑ Baggini 2003, pàg. 3–4
  19. ↑ Stenger 2007, pàg. 17–18, citing Parsons, Keith M. God and the Burden of Proof: Plantinga, Swinburne, and the Analytical Defense of Theism. Amherst, New York: Prometheus Books, 1989. ISBN 978-0-87975-551-5. 
  20. ↑ Johnson, Philip et. al.. David Clayton. Religious and Non-religious Spirituality in the Western World ("New Age"). William Carey Library, 2005, p. 194. ISBN 978-0-87808-364-0. «Encara hi ha neopagans que comparteixen compromisos comuns amb la natura i l'esperit, hi ha una diversitat de creences i pràctiques… Alguns són ateus, altres són politeistes (diversos déus existeixen), alguns són panteistes (tot és Déu) i altres són panenteístes (tot està en Déu).» 
  21. ↑ Matthews, Carol S. New Religions. Chelsea House Publishers, 2009. ISBN 978-0-7910-8096-2. «No hi ha una cosmovisió universal que englobi a tots els neo-Pagans/wiccans. Una de les fonts d'informació en línia, indica que depenent de com es defineix el terme déu, els neo-pagans podrien ser classificats com a monoteistes, duoteistes (dos déus), politeistes, panteistes o ateus.» 
  22. ↑ Kedar, Nath Tiwari. Comparative Religion. Motilal Banarsidass, 1997, p. 50. ISBN 81-208-0293-4. [Enllaç no actiu]
  23. ↑ Chakravarti, Sitansu. Hinduism, a way of life. Motilal Banarsidass Publ., 1991, p. 71. ISBN 978-81-208-0899-7 [Consulta: 9 abril 2011]. «Segons l'hinduisme, el camí de l'ateu és molt difícil de seguir en matèria d'espiritualitat, encara que és vàlida.» 
  24. ↑ Zuckerman, Phil. Martin, Michael T. The Cambridge Companion to Atheism. Cambridge, England: Cambridge University Press, 2007, p. 56. ISBN 978-0-521-60367-6 [Consulta: 9 abril 2011]. 
  25. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades eb2007-demographics
  26. ↑ «Còpia arxivada». Zúric: WIN/GIA, 02-07-2012. Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 1r octubre 2013].
  27. ↑ «Idescat: baròmetre d'opinió política, novembre 2005». Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 29 desembre 2007].

Developed by StudentB