Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 | |
Tipus | text sagrat |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Zaratustra |
Llengua | avèstic |
Dades i xifres | |
Lloc de la narració | Imperi persa |
L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis. No es conserven completament, ja que, segons una llegenda, Alexandre Magne els va fer cremar.[1][2]
Avesta deriva de la forma amb la qual s'anomena aquest conjunt de llibres en pahlavi (una llengua iraniana mitjana): abastag, paraula que sembla venir d'un antic upa-stawa-ka ('lloança'). L'Avesta està dividit en diverses parts (segons el que ha sobreviscut i la transcripció medieval més fidel):
L'Avesta conté texts de diverses èpoques en dues llengües (o dos dialectes d'una mateixa llengua): l'avèstic antic (també anomenat gàtic -llengua dels Gatha-) i l'avèstic recent. L'avèstic ('la llengua de l'Avesta') és la llengua iraniana més antiga que es coneix: és una llengua indoiraniana (i, per tant, indoeuropea) amb prou semblances amb les llengües índies antigues (vèdic i sànscrit) com per a ajudar els estudiosos europeus del segle xviii i actuals a la comprensió d'aquests texts i d'aquesta llengua.
El zand (o zend) és un mot persa que indica l'exegesi de l'Avesta, és a dir, el complex de literatura pahlavi que comenta els texts sagrats del mazdaisme. Fou introduït pel lingüista A. H. Anquetil Duperron per tal d'indicar la llengua de l'Avesta o avèstic.[3]