Nom original | (fa) ابن سینا |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ar) أبو علي الحسين بن عبد الله بن الحسن بن علي بن سينا c. 980 Afshana (Imperi Samànida) |
Mort | 18 juny 1037 (56/57 anys) Hamadan (kakúyides) |
Sepultura | Mausoleu d'Avicenna 34° 47′ 30″ N, 48° 30′ 47″ E / 34.79153°N,48.51317°E |
Visir Adud-ad-Dawla | |
1024 – 1037 | |
Dades personals | |
Residència | Rayy Gorgan Urgench Bukharà Hamadan |
Religió | Islam i xiïsme |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina, aromateràpia, filosofia, lògica, kalam, poesia, teologia, ciències de la Terra, filosofia de la ciència, física, psicologia, astronomia, química, geologia i mecànica |
Ocupació | filòsof, matemàtic, químic, ètic, alfaquí, físic, metge, teòric musical, poeta, astrònom, escriptor |
Període | Edat d'or de l'islam i Shi'a Century (en) |
Professors | Abu Sahl al-Massihí |
Alumnes | Bahmanyàr, Ibn Abi Sadiq (en) i Ali ibn Yusuf al-Ilaqi (en) |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (persa: ابوعلى سينا; àrab: أبو علي الحسين بن عبد الله بن سينا, Abū ʿAlī al-Ḥusayn ibn ʿAbd Allāh ibn Sīnā) (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina. En grec fou anomenat Abitianós (Ἀβιτζιανός) i en llatí Abitianus, traduït per Abicià i, més sovint, per Avicenna o Avicena.
És considerat la personalitat més important de la medicina àrab i el metge més rellevant de l'edat mitjana. La seva enciclopèdia mèdica, en la seva traducció llatina realitzada a Toledo per Gerard de Cremona,[1] amb el nom de Cànon, fou el text bàsic per a l'ensenyament de la medicina a Europa fins al segle xviii.[2] Els seus deixebles l'anomenaven «príncep dels savis» o «príncep dels metges» o aix-xaykh ar-raís, és a dir ‘el mestre per excel·lència’.[3]