Per a altres significats, vegeu «Azerbaidjan (desambiguació)». |
Azərbaycan Respublikası (az) Azərbaycan (az) | |||||
Tipus | estat sobirà i país | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Azərbaycan Respublikasının Dövlət Himni | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Bakú | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 10.145.212 (2021) (117,15 hab./km²) | ||||
Gentilici | azerbaidjanès, azerbaidjanesa | ||||
Idioma oficial | àzeri | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 86.600 km² | ||||
Punt més alt | Bazardüzü (4.466 m) | ||||
Punt més baix | mar Càspia (−28 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
de la Unió Soviètica | 1991 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república estat unitari sistema semipresidencial | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan , (Escó: 125) | ||||
• President | Ilham Alíev (2003–) | ||||
• Primer ministre | Ali Asadov (2018–) | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 54.825.411.765 $ (2021) | ||||
Moneda | manat azerbaidjanès | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .az | ||||
Prefix telefònic | +994 | ||||
Telèfon d'emergències | 112, 101, 102 i 103 | ||||
Codi país | AZ | ||||
Lloc web | mfa.gov.az… | ||||
L'Azerbaidjan[1][2] (àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.[3] Limita a l'est amb el mar Caspi, al nord amb Rússia, al nord-oest amb Geòrgia, a l'oest amb Armènia i al sud amb l'Iran. L'exclavament de Nakhtxivan limita amb Armènia al nord i a l'est, amb l'Iran al sud i a l'oest i comparteix una petita frontera amb Turquia al nord-oest. El seu nom sembla derivar d'Atropatene (terra del foc),[4] que era com s'anomenava la regió, una satrapia de l'imperi persa. La consciència nacional àzeri es va formar durant la segona meitat del segle xix i principis del segle xx.[5] El seu nom en neo-persa antic és Adharbadhagan o Adharbayagan; en armeni Atropatakan; i en siríac Adhorbaighan.
L'Azerbaidjan compta amb una herència cultural històrica i antiga. A més d'ésser el primer estat de majoria musulmana en tenir òperes, teatres i obres teatrals, és un dels estats musulmans amb més suport al secularisme i a la tolerància religiosa.[6] L'any 1918 es va establir la República Democràtica de l'Azerbaidjan, la primera república secular i democràtica del món islàmic,[7][8][9] però passà a formar part de la Unió Soviètica des de 1920 fins a la seva independència l'any 1991.[10] Poc després, durant la Guerra de l'Alt Karabakh, Armènia va ocupar la regió de l'Alt Karabakh i d'altres territoris i enclavaments circumdants que estaven sota el poder azerbaidjanès. La República de l'Alt Karabakh, que va sorgir a la regió, continua sense el reconeixement diplomàtic de cap estat i encara és considerada de iure com a part de l'Azerbaidjan, malgrat ser independent de facto des del final de la guerra.[11][12][13][14]
L'Azerbaidjan és una república constitucionalista, secular i unitària. És un dels sis estats turquesos independents, és membre actiu del Consell Turc i de la comunitat TÜRKSOY. A més, té relacions diplomàtiques amb 158 estats i és membre de 38 organitzacions internacionals.[15] És un dels membres fundadors de la GUAM[16] i de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).[17] El 9 de maig de 2006, l'Azerbaidjan va ser elegit membre del nou Consell de Drets Humans per l'Assemblea General de les Nacions Unides.[18]
Després d'obtenir la seva independència, l'Azerbaidjan va aconseguir un nivell alt de desenvolupament humà,[19] econòmic[20] i d'alfabetització,[21] a més de nivells baixos d'atur[22] i d'homicidis[23] comparats amb altres estats de la CEI i d'Europa oriental. L'1 de gener de 2012, l'estat va començar el seu període de dos anys com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[24]