Bany turc

Un bany turc, bany àrab o hammam (en turc hamam) és una modalitat de bany de vapor que inclou netejar el cos i relaxar-se. Han tingut un important paper en les cultures del Pròxim Orient com a punt de reunió social, ritual d'higiene i com a elements arquitectònics. Els europeus els van conèixer pels seus contactes amb els otomans, i a l'Europa oriental van ser populars durant l'època victoriana.^[1]

El procés de prendre un bany turc és una variant humida d'una sauna, però està més relacionat amb les pràctiques de bany dels romans. Prendre un bany turc primer exigeix la relaxació en una sala (coneguda com a sala tèbia), escalfada amb un flux continu d'aire calent que permet que el banyista respiri lliurement. Després, passen a una sala encara més calenta (coneguda com a sala calenta) abans de submergir-se en una piscina freda. Després de fer-se un rentat complet de cos i rebre un massatge, finalment es retiren a la sala de refredament per a un període de relaxació.^[2][3]

Alguns banys àrabs andalusins eren molt semblants als banys turcs considerats. La imatge inferior mostra els banys de l'Almirall, un edifici situat al costat del palau dels Almiralls d'Aragó, al centre urbà de València,