Nom original | (he) בָּרוּךְ שְׂפִּינוֹזָה (la) Benedictus de Spinoza (pt) Benedito de Espinosa |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 novembre 1632 Amsterdam (Províncies Unides) |
Mort | 21 febrer 1677 (44 anys) la Haia (Províncies Unides) |
Causa de mort | tuberculosi |
Sepultura | Nieuwe Kerk (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, ètica, epistemologia i metafísica |
Lloc de treball | La Haia (1669–1677) Rijnsburg (1663–1663) Voorburg (1663–1669) Amsterdam (1660–1660) |
Ocupació | filòsof, politòleg, gramàtic, grinder of lenses (en) , traductor de la Bíblia, teòleg |
Període | Filosofia del segle XVII |
Membre de | |
Interessat en | Epistemologia, ètica, metafísica |
Moviment | Racionalisme i filosofia occidental |
Professors | Franciscus van den Enden |
Alumnes | Gottfried Wilhelm Leibniz |
Influències | |
Influències en | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Miguel de Espinoza i Hanna Debora d'Espinoza |
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza [AFI: ˌbaːʀʊx spiˈnoːzɑ] (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677),[1] fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.[2]
A causa del seu pensament progresista i conciliador s'enemistà amb tots els estaments socials i religiosos de l'època: jueus, catòlics i protestants.[1]
Imbuït de l'exigència matematicoracionalista, que tant l'impressionà en Descartes, perseguí qualsevol rastre d'arbitrarietat en la concepció de la realitat: res no pot no ser necessari, determinat. L'ideal ètic consistirà a saber veure tots els esdeveniments com a racionalment necessaris, brollant espontanis de Déu (suprema llibertat).[1] D’aquesta visió naixerà l'Amor Dei intellectualis, en línia amb la recerca platònica del bé a través del coneixement, o de la dialèctica platònica de l'amor, per posar en relleu la relació existent entre el coneixement intel·lectual i la felicitat humana.[3] Aquesta idea prepara ja l'Esperit Absolut de Hegel: hom ha dit que Hegel és un Spinoza fermentat per Kant.[1]