Euskara i euskara | |
---|---|
Altres noms | Èuscar, Eusquera |
Tipus | llengua viva i llengua natural |
Ús | |
Parlants nadius | 750.000 (2016 ) |
Oficial a | Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra |
Autòcton de | Biscaia, Navarra, Guipúscoa, Àlaba i País Basc |
Estat | Espanya i França |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües bascòniques Basque languages (en) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet basc i alfabet llatí |
Institució de normalització | Euskaltzaindia |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Història | Història de l'èuscar |
Codis | |
ISO 639-1 | eu |
ISO 639-2 | eus |
ISO 639-3 | eus |
Glottolog | basq1248 |
Linguasphere | 40-AAA-a |
Ethnologue | eus |
ASCL | 2901 |
UNESCO | 415 |
IETF | eu |
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada[1] (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França). En l'actualitat la llengua basca es considera l'única llengua preindoeuropea supervivent a Europa.[2] Antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, La Rioja, zones de les actuals Cantàbria i províncies de Santander i Sòria, els Pirineus aragonesos i part dels catalans i Andorra.
Avui en dia, el basc està present en noms d'empreses, institucions, agents polítics i socials, així com en rètols i senyalitzacions, a la zona compresa per la Comunitat Autònoma Basca, Navarra i Iparralde. Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura franquista) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les quals està en regressió.