La batalla de Fulford va tenir lloc als voltants de la vila de Fulford, prop de York el 20 de setembre de 1066. El rei Harald III de Noruega, conegut com a Harald Hardrada (el despietat), i el seu aliat anglès Tostig Godwinson van derrotar els comtes Edwin de Mèrcia i Morcar de Northumbria.[2]
Tostig era el germà desterrat del rei Harold Godwinson. S'havia aliat amb els noruecs i la victòria d'ambdós va ser decisiva per al seu exèrcit viking. Els comtes de York podrien haver-se refugiat rere dels murs de la ciutat, però van decidir enfrontar-se a l'enemic viking a la riba de l'Ouse. Durant tot un dia les tropes angleses van provar d'obrir una escletxa al mur d'escuts viking, però va ser en va. Morcar era rival de Tostig i l'havia desplaçat com a comte de Northumbria.
La derrota de Morcar i Edwin obliga Harold a marxar cap al nord amb el seu exèrcit, on vencé el 25 de setembre a Hadrada i Tostig a la batalla de Stamford Bridge. No obstant, de manera simultània, el duc Guillem II de Normandia desembarcà de manera simultània amb un altre exèrcit al sud disposar a reclamar per a sí el tron anglès. Harold va haver de desfer a correcuita el camí per enfrontar-se al nou enemic, però l'esforç d'intentar aturar les dues invasions li suposà la derrota i la mort el 14 d'octubre a la batalla de Hastings, iniciant-se així la conquesta normanda d'Anglaterra.