Back Slag van Hastings Afrikaans Batalla de Hastings AN Beadu Hǣstingum ANG موقعة هاستنجز Arabic Batalla de Hastings AST Hastinqs döyüşü Azerbaijani هاستینقز دؤیوشو AZB Бітва пры Гастынгсе Byelorussian Бітва пры Гастынгсе BE-X-OLD Битка при Хейстингс Bulgarian
| Conquesta normanda d'Anglaterra | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Hastings Batalla de Hastings | |||
 Representació de la mort d'Harold Godwinson a la batalla de Hastings en el Tapís de Bayeux | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 14 d'octubre del 1066 | ||
| Coordenades | 50° 54′ 43″ N, 0° 29′ 15″ E / 50.9119°N,0.4875°E | ||
| Lloc | Battle, prop de Hastings (East Sussex, Anglaterra) | ||
| Estat | Regne d'Anglaterra | ||
| Resultat | Victòria normanda | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La batalla de Hastings[nota 1] fou un fet d'armes esdevingut el 14 d'octubre del 1066 entre els anglosaxons d'Anglaterra, encapçalats pel rei Harold Godwinson, i els normands comandats per Guillem, duc de Normandia. Fou entaulada a uns 11 km al nord-oest de Hastings, prop de l'actual localitat de Battle (East Sussex), i acabà amb una victòria decisiva dels normands.
La mort del rei Eduard el Confessor sense descendència el gener del 1066 obrí una contesa entre diversos candidats a la seva successió. Coronat poc després de la mort d'Eduard, Harold hagué de fer front a les invasions de Guillem, el seu propi germà, Tostig, i el rei noruec, Harald Hardrada. El 20 de setembre del 1066, Hardrada i Tostig derrotaren un exèrcit anglès reunit a correcuita a la batalla de Fulford, però Harold els vencé a la batalla de Stamford Bridge cinc dies més tard. La mort de Tostig i Hardrada a Stamford Bridge deixà Guillem com a únic enemic seriós d'Harold. El 28 de setembre, mentre el rei i els seus homes encara es recuperaven de l'enfrontament anterior, Guillem desembarcà amb les seves forces a Pevensey, al sud d'Anglaterra, on establí un cap de pont per a la seva conquesta del regne. Harold es veié obligat a tornar al sud a marxes forçades, arreplegant forces pel camí.
No es coneix amb certesa el nombre de soldats que participaren en la batalla, atès que fins i tot les estimacions modernes varien considerablement. En canvi, la composició de les forces en conflicte no suscita gaire dubtes. La infanteria formava el gros de l'exèrcit anglès, que tenia pocs arquers a les seves files, mentre que en les forces invasores els soldats de peu tan sols constituïen la meitat de l'efectiu i combatien al costat de cavallers i arquers en igual nombre. Els exploradors normands frustraren l'intent d'Harold de sorprendre Guillem i el duc de Normandia, assabentat de la proximitat dels anglosaxons, sortí a plantar-los cara. La batalla durà des de les nou del matí fins a la posta del sol. Els invasors fracassaren en els seus primers intents de trencar les línies angleses, així que canviaren de tàctica i començaren a fer veure que fugien a la desbandada. Cada vegada que els anglesos queien en el parany, els normands es giraven i abatien els enemics que els empaitaven. La mort d'Harold, probablement en els últims compassos de l'enfrontament, conduí al col·lapse del seu exèrcit. Guillem seguí el seu camí i, després de sortir airós de diverses escaramusses, fou coronat el dia de Nadal del 1066.
Tot i que encara hi hauria revoltes i altres mostres de resistència a l'autoritat de Guillem, fou a Hastings que es dirimí la seva conquesta d'Anglaterra. Costa trobar dades sobre el nombre de baixes, però alguns historiadors calculen que hi perderen la vida uns 2.000 invasors i aproximadament el doble d'anglesos. Com a forma de penitència per la sang vessada durant la conquesta, Guillem fundà un monestir a l'escenari de la batalla, amb l'altar major de l'església abacial situat al punt exacte on havia mort Harold.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.