La Batalla de Kulikovo (rus: Куликовская битва transcrit Kulikóvskaia bitva) va enfrontar els tàrtars i els mongols de l'Horda d'Or contra els russos. Va tenir lloc el 8 de setembre de 1380 al Camp de Kulikovo (rus: Куликово поле, transcrit Kulikovo Pole, literalment "Camp dels becadells"), prop del riu Don (pertanyent ara a l'óblast de Tula) i va acabar amb victòria russa. En el lloc de la batalla es va erigir una església com a memorial, construïda segons el disseny d'Aleksei Sxússev.
A la batalla, uns 50.000 russos, comandats pel gran príncep de Moscou, Demetri I de Moscou, van vèncer un nombre indeterminat de tàrtars i mongols, que oscil·laria entre 50.000 i 100.000 combatents, comandats pel kan Mamai.
Tot i que la victòria no va acabar amb el domini mongol sobre els principats russos, és àmpliament considerat pels historiadors russos com un punt d'inflexió, atès que la influència mongola començava a esvair-se i el poder moscovita començava a augmentar; un procés que, finalment, conduiria a la independència moscovita i a la formació del modern estat rus. Segons l'historiador rus Lev Gumiliov, "els russos van anar al camp de Kulikovo com a ciutadans de diversos principats i retornaren com una nació russa unida".[1]