Part del període Sengoku | |||
---|---|---|---|
Pintura del període Edo sobre la batalla. | |||
Nom original | 関ヶ原の戦い | ||
Tipus | batalla | ||
Data | El 21 d'octubre de 1600[1] | ||
Període | període Azuchi-Momoyama i període Sengoku | ||
Coordenades | 35° 22′ 14″ N, 136° 27′ 42″ E / 35.3705°N,136.4616°E | ||
Lloc | Sekigahara, prefectura de Gifu (Japó) | ||
Estat | Japó | ||
Resultat | Victoria decisiva del clan Tokugawa; començament del shogunat Tokugawa. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
La batalla de Sekigahara (関ヶ原の戦い, Sekigahara no tatakai) fou una batalla decisiva en la història del Japó que va tenir lloc el 21 d'octubre del 1600[1] (Keichō 5, quinzè dia del novè mes segons l'antic calendari)[4] a Sekigahara (actual prefectura de Gifu). Durant aquest conflicte es van enfrontar els exèrcits de les dues principals faccions del país: el seguidors de Toyotomi Hideyori (Exèrcit de l'Oest) i els de Tokugawa Ieyasu (Exèrcit de l'Est). Hi havia els que consideraven que Toyotomi Hideyori, fill de Toyotomi Hideyoshi, un dels grans unificadors del Japó, era qui havia de convertir-se en el dirigent del país; també hi havia els que donaven suport a Tokugawa Ieyasu, un dels dàimios o senyors feudals més prominents del país, perquè es convertís en el dirigent.
La victòria de l'«Exèrcit de l'Est» de Ieyasu li va merèixer passar a la història com «l'últim dels grans unificadors del Japó» juntament amb Oda Nobunaga i Toyotomi Hideyoshi.[5] A més, li va aclarir el camí perquè obtingués el títol de shogun, la màxima autoritat política i militar del Japó en aquella època. Com a resultat de la batalla, s'establí el shogunat Tokugawa, l'últim shogunat de la història, que es perllongaria durant més de 250 anys al capdavant del govern.[6]
La importància d'aquesta batalla, que va ser el desenllaç final de tota una campanya militar, rau en el fet que va permetre acabar amb una època de constants conflictes i lluites internes. Posteriorment, s'establiria una pau gairebé absoluta al llarg i ample de l'arxipèlag, només interrompuda per revoltes menors, que duraria fins al retorn de l'emperador del Japó com màxima autoritat durant la Restauració Meiji (1866-1869).
Tot i que no se sap amb exactitud la xifra dels soldats presents en el camp de batalla, la majoria dels especialistes asseguren que aquell dia es van donar cita entre 170.000 i 200.000 guerrers, i fins i tot alguns afirmen que aquesta batalla ha estat la més gran esdevinguda en sòl japonès en tota la seva història.[2][7]