Batalla de Waterloo

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Batalla de Waterloo

Guerres Napoleòniques
La Batalla de Waterloo segons William Sadler
Tipus	batalla
Epònim	Waterloo
Data	18 de juny de 1815
Període	Napoleonic era (en)
Coordenades	50° 40′ 41″ N, 4° 24′ 44″ E / 50.6781°N,4.4122°E / 50.6781; 4.4122
Lloc	Waterloo, Ducat de Brabant
Estat	Bèlgica
Resultat	Victòria de la Coalició
Operació	Setena Coalició
Bàndols
Imperi Francès Regne Unit Prússia Hannover Nassau Brunswick
Comandants
Napoleó Bonaparte Michel Ney Duc de Wellington Gebhard Leberecht von Blücher
Forces
73.000[1] 50.700 d'infanteria 14.390 de cavalleria 8.050 d'artilleria i enginyers 252 canons Anglo-aliats: 68.000[2][3] Regne Unit: 25.000 britànics i 6.000 Legió Alemanya del Rei Països Baixos: 17.000 Hanover: 11.000 Brunswick: 6.000 Nassau: 3,000[4] 156 canons[5] Prussians: 50.000[6](però només 25.000 van entaular batalla) Total: 118.000
Baixes
Total: 41,000 entre 24.000 i 26.000 morts, ferits, incloent-hi entre 6.000 i 7.000 capturats[7] 15.000 desapareguts[8] Total: 24,000 Anglo-aliats: 17,000 3.500 morts 10.200 ferits 3.300 desapareguts[9] Prussians: 7,000 1.200 morts 4.400 ferits 1.400 desapareguts[9]
Cronologia
← Batalla de Ligny Batalla de Wavre →

La batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington. Va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo, al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.

Després del retorn al poder de Napoleó al març de 1815, diversos estats que s'hi oposaven formaren la Setena Coalició i començaren a mobilitzar exèrcits. Dues grans forces sota el comandament de Wellington i Blücher es reuniren prop a la frontera nord-oriental de França. Napoleó escollí atacar-les esperant destruir-les abans que es poguessin reunir en una invasió coordinada de França amb altres membres de la coalició. Waterloo va ser el combat decisiu de la campanya de Waterloo i la darrera batalla de Napoleó. La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l'Imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó. Segons Wellington, la batalla va ser el «final més proper que mai hagis vist en la teva vida».^{[cal citació]}

Napoleó, que havia derrotat les tropes prussianes dirigides pel mariscal Blücher a la batalla de Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que poguessin rebre els ajuts de noves tropes prussianes i saxones. L'exèrcit de Wellington, situat a la carretera de Brussel·les al cingle del Mont-Saint-Jean, resistí repetits atacs dels francesos fins a l'arribada al vespre de les tropes prussianes i saxones de Blücher, que atacaren el flanc dret de Napoleó. En aquell moment, l'exèrcit anglo-aliat de Wellington contraataca i provocà la retirada en desordre dels exèrcits francesos Les tropes de la coalició penetraren a França i restauraren el rei Lluís XVIII al tron francès. Napoleó abdicà finalment rendint-se al capità Maitland del HMS Bellerophon, part del bloqueig britànic, i va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on morí el 1821.

El camp de batalla es troba a Bèlgica, a uns 15 km al sud de Brussel·les, i a uns 2 km del poble de Waterloo. Actualment està presidit per un gran monument, la butte du lion o turó del lleó.