La batalla de les Planes d'Abraham, també coneguda com a batalla del Quebec (anglès: Battle of the Plains of Abraham o Battle of Quebec; francès: Bataille des Plaines d'Abraham o Bataille del Québec), va ser una batalla crucial en la Guerra Franco-índia, nom amb què es va conèixer l'episodi de la Guerra dels Set Anys al Teatre d'operacions d'Amèrica del Nord. L'enfrontament, que va començar el 12 de setembre de 1759, es va lliurar entre l'exèrcit i l'armada britànica, i l'exèrcit francès en un altiplà al costat de les muralles de la Ciutat de Quebec. La batalla va enfrontar a menys de 10.000 efectius entre els dos bàndols, però va resultar ser un moment decisiu en el conflicte entre França i el Regne de la Gran Bretanya per dilucidar el destí de Nova França, i que va tenir una influència decisiva en la posterior creació del Canadà.
La batalla, de menys d'una hora de durada, va ser la culminació a setge de tres mesos efectuat pels britànics. El comandant britànic, el general James Wolfe, va trencar amb èxit la columna d'avanç de les tropes franceses i dels milicians de Nova França a les ordres de Louis-Joseph de Montcalm. Tots dos generals van ser ferits de mort durant la batalla; Wolfe va morir en el camp de batalla, mentre que Montcalm va morir l'endemà. Com a conseqüència de la batalla, les forces militars que França tenia al Canadà i la resta d'Amèrica del Nord es van trobar sota una creixent pressió de les forces britàniques. Al cap de quatre anys, gairebé totes les possessions franceses a l'est d'Amèrica del Nord van ser cedides a la Gran Bretanya.