Back Bitka na Sutjesci BS Schlacht an der Sutjeska German Batalla del Sutjeska Spanish Sutjeskan taistelu Finnish Bitka na Sutjesci Croatian Battaglia della Sutjeska Italian Битка на Сутјеска Macedonian Fall Schwarz Dutch Bitwa nad Sutjeską Polish Битва на Сутьеске Russian

Batalla del Sutjeska

Infotaula de conflicte militarBatalla del Sutjeska
Front Iugoslau de la Segona Guerra Mundial

Columna de partisans marxa durant la batalla del riu Sutjeska.
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataEntre gener i abril de 1943
Coordenades43° 20′ 46″ N, 18° 41′ 16″ E / 43.346111111111°N,18.687777777778°E / 43.346111111111; 18.687777777778
LlocVolts del riu Sutjeska, Hercegovina
43° 20′ 46″ N, 18° 41′ 16″ E / 43.34611°N,18.68778°E / 43.34611; 18.68778
EstatBòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata
ResultatImpossibilitat alemanya d'assolir objectius estratègics. Grans baixes partisanes.
CampanyaCampanya dels Balcans
Bàndols
Eix:
Alemanya nazi Alemanya
Itàlia Itàlia
Estat Independent de Croàcia Croàcia
Bulgària Bulgària[8][9][10] 		Aliats:
Partisans iugoslaus Partisans
Comandants
Alemanya nazi Alexander Löhr
Alemanya nazi Rudolf Lüters
Alemanya nazi Walter Stettner
Alemanya nazi Karl von Oberkamp 		Partisans iugoslaus Josip Broz Tito
Partisans iugoslaus Sava Kovačević †
Partisans iugoslaus Peko Dapčević
Partisans iugoslaus Koča Popović
Forces
117.000[1][2] - 127.000[3] efectius
més de 300 avions 		19.700[2] - 22.148[4] efectius
Baixes
alemanys: 583[3] - 2.768[5]
resta: desconegudes 		6.391[6] - 7.543[7]
Cronologia

La Batalla del Sutjeska (serbocroat: Bitka na Sutjesci; serbi ciríl·lic: Битка на Сутјесци), també coneguda pel seu nom en clau Operació Schwarz, va ser un atac conjunt de les Potències de l'Eix que va tenir lloc del 15 de maig al 16 de juny de 1943, i l'objectiu del qual era destruir la força principal de partisans iugoslaus, a prop del riu Sutjeska, al sud-est de Bòsnia. El fracàs de l'ofensiva va marcar un punt d'inflexió per a Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial.

L'operació és coneguda habitualment com la Cinquena Ofensiva Antipartisana, i també com la Cinquena Ofensiva Enemiga (serbocroat: Peta neprijateljska ofenziva) en la terminologia de l'antiga Iugoslàvia. El seu nom en codi era Operació Schwarz, i es va produir immediatament després de l'Operació Weiss, que havia fallat en el compliment dels mateixos objectius: l'eliminació de les formacions partisanes centrals i la captura del seu comandant, Josip Broz Tito, també conegut pel seu nom en clau de la Comintern: «Walter». Com a objectiu secundari, es va fixar el control total de la costa adriàtica, per evitar un possible desembarcament aliat als Balcans.[11]

La batalla es va caracteritzar per les extremes condicions a què van ser sotmesos els soldats, en un terreny molt irregular. Especialment difícil va ser la situació del Moviment Partisà encerclat en dures condicions de gana, esforç físic i malalties. Malgrat les abundants pèrdues patides, la batalla del Sutjeska és considerada per la historiografia iugoslava com una de les més grans victòries de la seua història.[12] Va ser també l'última gran operació conjunta germano-italiana contra els partisans.[13]

  1. ↑ Second World War 1939-1945. «Fifth offensive: Sutjeska» (en anglés). Arxivat de l'original el 2007-05-15. [Consulta: 12 gener 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 Vojska.net. «Operation SCHWARZ» (en anglés). [Consulta: 12 gener 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 Axis History Factbook. «Anti-Partisan Operations in Croatia: Operation "Schwarz" (1943-05-15)» (en anglés). [Consulta: 12 gener 2011].
  4. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades jozo
  5. ↑ Znaci. «IZVEŠTAJ KOMANDANTA NEMACKIH TRUPA U NDH OD 20. JUNA 1943. (Informe de la Comandància de tropes alemanyes en el NDH del 20 de juny de 1943)» (en serbi). [Consulta: 12 gener 2011].
  6. ↑ Vojska.net. «Losses of Yugoslav partisans (NOVJ)» (en anglés). [Consulta: 12 gener 2011].
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades muert
  8. ↑ Nešović, Slobodan. Yugoslav-Bulgarian relations, 1941-1945. Macedonian Review Editions, 1979. , p. 95
  9. ↑ J. B. Tito, The Yugoslav Road, 99
  10. ↑ Jozo Tomašević, The Chetniks, 199
  11. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades slobod
  12. ↑ Naimark, Norman M; Case, Holly. Yugoslavia and its historians: understanding the Balkan wars of the 1990s. Stanford University Press, 2003. ISBN 978-08-047-4594-9. , pàg. 86
  13. ↑ Tomasevich, pàg. 255

Developed by StudentB