Beatnik és un terme inventat el 1958 pel periodista estatunidenc Herb Caen amb la finalitat de parodiar i referir-se despectivament a la generació beat i els seus seguidors, pocs mesos després que es publiqués A la carretera (On the Road), la novel·la-manifest del moviment, escrita per Jack Kerouac. Els escriptors beat van rebutjar el terme per despectiu; no obstant això, va ser adoptat i difós àmpliament pels mitjans de comunicació, aplicant-ho a un estereotip juvenil distingible per la forma de vestir-se i arreglar-se que va esdevenir moda, i relacionant-ho amb una actitud procliu a la ganduleria, el desenfrenament sexual, la violència, el vandalisme i la pertinença a colles de delinqüents. Amb el temps, la denominació va acabar sent aplicada de manera indiscriminada tant a l'estereotip com als artistes de la generació beat i els seus seguidors. Els beats i els beatniks es van diluir en la segona meitat de la dècada dels seixanta, immersos en els moviments contraculturals d'aleshores, com els relatius als hippies, el rock, la revolució sexual i les lluites antiracistes i contra la guerra de Vietnam. Fora dels Estats Units, ambdós termes —"beat" i "beatnik"— van ser utilitzats com a sinònims, sense percebre el sentit paròdic del segon.