Betamax

Infotaula equipament informàticBetamax
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorSony Modifica el valor a Wikidata
Llançament10 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata

Betamax és un format de vídeo analògic (avui en dia, descatalogat) creat per Sony al començament del 1976, amb el propòsit de ser l'alternativa en vídeo de la clàssica casset compacta d'àudio de Philips. Després d'una dècada d'anuncis, finalment Sony va presentar al mercat el seu sistema de cintes de vídeo en color Betamax.

Permetia gravar programes de televisió mentre es veia un altre canal, o veure'l posteriorment. De mida més petita que la seva competència VHS, tenia més línies de definició (millor qualitat d'imatge). Però el VHS tenia una hora més de durada. Encara que el Betamax tenia millor qualitat d'àudio i vídeo, només es podia aprofitar amb altaveus i televisors de gamma alta, que eren un equip molt escàs a les cases de l'època.

El Beta va tenir el mercat del vídeo només per a ell durant gairebé un any, fins que es va llançar el format VHS, creat per JVC, i Matsushita (Panasonic). Llavors va començar una guerra de formats. L'inconvenient del Betamax era que gravava 1 hora i 30 minuts, però una pel·lícula durava 2 hores. Més endavant va haver-hi una guerra de preus. Però el fet que va inclinar la balança va ser l'avidesa de Sony per treure rendiment del seu invent.

El sistema Betamax heretava els detalls de disseny de dos formats anteriors, la vídeogravadora de Sony (Videorecorder) i el format de vídeo professional U-Matic, amb el qual tindria una mecànica professional més cuidada amb una vocació de vídeo aficionat, oferint una millor qualitat d'àudio i un vídeo amb més resolució.

Mentre que JVC va preferir sacrificar aquests guanys i escampar el seu format, les restriccions del Betamax van fer que el 1984 només dotze companyies li donessin suport, contra els quaranta fabricants del VHS.

El 1984, Sony va vendre 2.300.000 unitats de Betamax. El seu competidor va vendre'n tres vegades més. La cursa estava perduda. El 1988 Sony va admetre la seva derrota i va anunciar que adoptava el VHS. El VHS tenia el 95% del mercat. El resultat, VHS es convertiria en l'estàndard durant els següents 20 anys.


Developed by StudentB