Bismut natiu | |
---|---|
Bismut natiu procedent de Jiangxi, República Popular de la Xina | |
Fórmula química | Bi |
Localitat tipus | Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CA.05 |
Dana | 1.3.1.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 4,55Å; c = 11,85Å; |
Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
Grup espacial | Grup espacial 166 |
Color | blanc vermellós a blanc crema; iridescències rosades, grogues o blaves. |
Macles | polisintètic |
Exfoliació | perfecta - perfecta {0001}, bona {1011}, imperfecta a {1014} |
Tenacitat | sèctil |
Duresa | 2 a 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | blanc platejat |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 9,7 a 9,83 g/cm³ (mesurada); 9,753 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | feble |
Impureses comunes | Fe, Te, As, S, Sb |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1546 |
Símbol | Bi |
Referències | [1] |
El bismut és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de l'arsènic.[1] Com a element químic, el bismut va ser oficialment descobert l'any 1753 pel científic francès Claude Geoffroy. L'origen del nom prové de les paraules alemanyes Weisse Masse que significa massa blanca. Des de l'any 1400, el nom de l'element és present en alguns tractats científics.[1]