Blanquejar els teixits

L'emblanquiment dels teixits en l'actualitat utilitza productes químics en concret el més usat és el peròxid d'hidrogen (H2O2) i amb menor freqüència l'hipoclorit de sodi (NaClO) o el clorit de sodi (NaClO2).

Els potencials redox d'aquestes substàncies sota condicions normals depenen molt del pH. En el cas del peròxid d'hidrogen, el seu potencial redox facilita que pugui ser emprat en procés en fred o en calent i a més ofereix avantatges tècnics i ecològics respecte el NaClO y el NaClO2. Per exemple, l'ús de H2O2 forma només aigua i oxigen durant la reacció d'emblanquiment.

L'agent emblanquidor de reducció que més s'utilitza és el ditionit de sodi (Na2S2O4) i el diòxid de tiourea. L'ús d'aquests agents requereix de substàncies auxiliars dins dels quals s'inclouen activadors, estabilitzadors, sistemes buffer i surfactants, els quals controlen el procés d'emblanquiment per a evitar danys al teixit cru tractat i millorar l'absorbència.


Developed by StudentB