Blu-ray

Infotaula equipament informàticBlu-ray
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llançament2006 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webblu-raydisc.com Modifica el valor a Wikidata

El disc Blu-ray (BD) és un mitjà d'emmagatzematge de disc òptic dissenyat per substituir el format estàndard actual, el DVD. Es diferencia dels seus predecessors per l'emmagatzematge de vídeo i so d'alta definició i de grans volums de dades, com videojocs de PlayStation 3 i films, amb 25 GB d'una simple capa,[1] i 50 GB pel disc de doble capa. Els disc té les mateixes dimensions que el DVD i el CD. Serveix per a enregistrament de la televisió d'alta definició, distribució de vídeo d'alta definició, guardar en alta definició des del Camcorder, emmagatzematge total de dades o gerència d'arxius Digitals i emmagatzematge del professional

El nom Blu-ray Disc deriva del làser blau-violeta usat per llegir el disc. Mentre que el DVD estàndard utilitza un làser vermell de 650 nanòmetres, el Blu-ray utilitza un làser blau-violeta amb una longitud d'ona de 405 nm, i permet almenys sis vegades més dades que un DVD.

Durant la guerra de formats de discs òptics per alta definció, el Blu-ray competeix amb el format HD DVD. Toshiba, la principal companyia que dona suport al HD DVD, va cedir al febrer del 2008, i es va acabar la guerra dels formats,[2] i al juliol de 2009, Toshiba va anunciar plans per produir els seus dispositius de Blu-ray Disc a finals del 2009.[3]

Blu-ray Disc ha estat desenvolupat per la Blu-ray Disc Association (BDA), grup d'empreses líders en el sector de l'electrònica i la informàtica: Dell, Hitachi, JVC, LG, Mitsubishi, Panasonic, Pioneer, Philips, Samsung, Sharp, Sony, TDK i Thomson.

Al juny del 2009, més de 1.500 títols en Blu-ray ja estaven disponibles a Austràlia, 2.500 al Japó, 1.500 al Regne Unit i 2.500 als Estats Units i el Canadà.[4][5]

L'ús del làser blau per a escriptura i lectura permet emmagatzemar més quantitat d'informació per àrea que els discos DVD, a causa que el làser blau té una menor longitud d'ona que els làsers usats per emmagatzemar en discos DVD.

La seva capacitat d'emmagatzematge arriba a 50 gigaoctets a doble capa, i a 25 GB a una capa. El Blu-ray de 400 GB a 16 capes ja va ser patentat i va eixir al mercat en el 2010, i es va patentar un Blu-Ray d'1 terabyte el 2011 o 2012. La consola de videojocs PlayStation 3 pot llegir discos de fins a doble capa i s'ha confirmat que estarà llesta per rebre el disc de 16 capes.[6][7]

Aquest format es va imposar al seu competidor, el HD DVD, en la guerra de formats iniciada per canviar l'estàndard DVD, com en el seu moment va ocórrer entre el VHS i el Betamax, o el fonògraf i el gramòfon. Encara que altres apunten que el successor del DVD no serà un disc òptic sinó la targeta de memòria. No obstant això s'està treballant en el DHV o Disc Hologràfic Versatil amb 3,9 Tb, sent el competidor més dur que tindrà el Blu-ray. El límit de capacitat en les targetes de format SD/MMC està ja en 128 GB en mode LBA (28-bit sector address), tenint l'avantatge de ser regrabables almenys durant 5 anys.

Al febrer de 2008, després de la caiguda de molts suports de HD-DVD, Toshiba va decidir abandonar la fabricació de reproductors i les investigacions per a millorar-ne format.[8][9][10][11]


Developed by StudentB