Bobby Fischer

Bobby Fischer

Fischer, a l'Olimpíada d'escacs de 1960, a Leipzig.
Biografia
Naixement	(en) Robert James Fischer 9 març 1943 Chicago (Illinois)
Mort	17 gener 2008 (64 anys) Reykjavík (Islàndia)
Causa de mort	insuficiència renal
Sepultura	Selfoss
Nacionalitat	Estats Units, Islàndia
Formació	Erasmus Hall High School (–1958)
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Professors	Carmine Nigro, Norman Tweed Whitaker i William Lombardy
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1957) Gran Mestre Internacional (1958)
Punts Elo (màx.)	2.785 (1972)<
Participà en
1970	Olimpíada d'escacs de 1970
1966	Olimpíada d'escacs de 1966
1962	Olimpíada d'escacs de 1962
1960	Olimpíada d'escacs de 1960
Altres
Títol	Gran Mestre (1958) Campió dels Estats Units Campió del món (1972–1975)
Cònjuge	Miyoko Watai
Pare	Paul Nemenyi
Premis
(1970, 1971, 1972)  Oscar dels escacs  Campió del món d'escacs
Lloc web	bobbyfischer.net

Bobby Fischer (anglès: Robert James Fischer) (Chicago, 9 de març de 1943 - Reykjavík, 17 de gener de 2008) fou un Gran Mestre d'escacs estatunidenc, onzè Campió del món entre 1972 i 1975, i número 1 mundial a la llista d'Elo de la FIDE entre 1971 i 1975. Hom el considera un dels millors escaquistes de la història.^[1][2]

Era un prodigi dels escacs, que el 1958, a només 14 anys, es va proclamar campió absolut dels Estats Units. El mateix any va aconseguir el títol de Gran Mestre. El 1964 va guanyar el mateix torneig amb un resultat perfecte (11 victòries). Després de classificar-se pel Campionat del món de 1972, Fischer va escombrar Mark Taimànov i Bent Larsen en matxs per 6-0, totalitzant en un cert moment 19 victòries consecutives en condicions de torneig oficial, rècord encara inigualat. Després de guanyar un altre matx contra Tigran Petrosian, Fischer va guanyar el títol mundial contra un altre soviètic, Borís Spasski a Reykjavík, Islàndia, en un matx que va ser publicitat com a un enfrontament més entre els Estats Units i l'URSS en el marc de la guerra freda i que va atraure més atenció mundial que cap altre enfrontament en la història dels escacs.

El 1975 va perdre el seu títol després de no haver arribat a un acord amb la FIDE sobre les condicions per la disputa del matx contra el candidat soviètic, Anatoli Kàrpov, que va ser proclamat campió. Kàrpov havia estat el jugador preparat per l'aparell soviètic per enfrontar-s'hi com també ho havia estat l'antecessor al títol mundial Tigran Petrossian. A partir d'aquell moment Fischer va desaparèixer de la vida pública, llevat d'algunes notícies sobre el seu comportament erràtic. El 1992, després de gairebé vint anys retirat, va tornar a jugar una "nova final" no oficial contra Spasski en la qual hi va haver una gran bossa de premis, aquesta vegada a la Iugoslàvia, i que va guanyar per 10-5. En aquell moment Iugoslàvia patia un embargament econòmic de les Nacions Unides, i les conseqüències d'aquest matx foren l'emissió d'una ordre d'arrest contra ell als Estats Units (tornar al país li hauria suposat com a mínim deu anys de presó) i la confiscació de tots els seus béns, per desobeir l'ordre executiva del Govern Federal de no jugar a Iugoslàvia. Després d'això Fischer va exiliar-se, i després d'un intent de capturar-lo mitjançant una extradició des del Japó en 2004 que quasi es va materialitzar, va ser acollit per Islàndia, que li va oferir la nacionalitat mercès a una acta especial de l'Alþingi, i va viure en aquell país des del 2004 fins a la seva mort el gener de 2008, que va succeir a seixanta-quatre anys, els mateixos que caselles té el tauler de joc, fent així un ullet irònic del que seria una profecia autocomplerta.

Fischer va deixar nombroses contribucions als escacs. El seu llibre My 60 Memorable Games, publicat el 1969, és considerat una obra bàsica de la literatura escaquística. Els anys noranta, va patentar un innovador sistema de control de temps que afegia temps després de cada moviment, actualment una pràctica habitual en torneigs. També va inventar-se els escacs aleatoris de Fischer, també coneguts com a Chess960, una variació dels escacs en què la posició inicial de les peces es tria aleatòriament entre 960 possibles posicions.

Fischer va fer també nombroses declaracions antisemites i negava l'Holocaust; el seu antisemitisme, professat almenys des dels anys seixanta, fou un tema destacat en observacions que feia tant en la seva vida pública com privada. Hi ha hagut comentaris i especulacions generalitzades sobre el seu estat psicològic, basats en les seves opinions extremes i el seu comportament inusual.