Les Bones Viles liegeses (en francès les Bonnes Villes) eren les ciutats més importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i fortificacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants de l'estament tercer a l'òrgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats.[1] Després de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el príncep-bisbe i els tres estaments: el capítol de la catedral, la noblesa i els representants de les bones viles.[2]
Per esdevenir efectiu, li calia a una proposició de llei del príncep l'aprovació dels tres estaments, votada durant els Dies dels estats. Se celebraven dues vegades l'any i solien durar deu dies. Les bones viles prefiguraven una mena de parlament. Tenien un poder real que creixerà amb el temps quan el tercer estament s'emancipava a poc a poc. El 2 de desembre 1373, després la Pau dels XXII es creà el Tribunal dels XXII, compost de quatre canonges, quatre nobles i catorze representants de les Bones Viles. Els funcionaris i els consellers del príncep-bisbe havien de sotmetre's a les decisions sobiranes del tribunal. Aquest sistema perdurarà fins a la revolució liegesa. Al 7 de desembre 1792, serà reemplaçat per a una assemblea única: la Convenció nacional liegesa, elegida amb un sufragi universal i directe.
El seu nombre es va fixar a 23 l'any 1651: les 12 bones viles germàniques: Tongeren i 11 bones viles del comtat de Loon annexionat el 1366 i de parla limburguesa o neerlandesa i 11 bones viles romàniques, de parla valona o francesa. El territori de Lieja era partit en quarters. La llista davall indica el quarter, el nombre de representants al Tribunal dels XXII i la província belga actual on es troba la ciutat.
Ciutat | Quarter | XXII | Província actual | llengua[3] |
Lieja Capital | 4 | Lieja | fr | |
Tongeren | Haspengouw | 1 | Limburg | nl |
Huy | Condroz | 2 | Lieja | fr |
Dinant | Amont | 2 | Namur | fr |
Ciney | Condroz | Namur | fr | |
Thuin | Entre-Sambre-i-Mosa | 1 | Hainaut | fr |
Fosses-la-Ville | Entre-Sambre-i-Mosa | 1 | Namur | fr |
Couvin | Entre-Sambre-i-Mosa | Namur | fr | |
Châtelet | Entre-Sambre-i-Mosa | Hainaut | fr | |
Sint-Truiden | Loon | 1 | Limburg | nl |
Visé | Franchimont | Lieja | fr | |
Waremme | Haspengouw | Lieja | fr | |
Borgloon | Loon | 1 | Limburg | nl |
Hasselt | Loon | 1 | Limburg | nl |
Maaseik | Loon | Limburg | nl | |
Bilzen | Loon | Limburg | nl | |
Beringen | Loon | Limburg | nl | |
Herk-de-Stad | Loon | Limburg | nl | |
Bree | Loon | Limburg | nl | |
Stokkem | Loon | Limburg | nl | |
Hamont | Loon | Limburg | nl | |
Peer | Loon | Limburg | nl | |
Verviers | Franchimont | Lieja | fr |
Dues ciutats més tenien un estatut particular al principat, tot i no ésser «Bona Vila» en no tenir representants al tercer estament.[2]
Ciutat | Estatut | Província actual | Llengua |
Maastricht | Jurisdicció compartida primer amb el ducat de Brabant i després amb la República de les Províncies Unides |
Limburg neerlandès |
nl |
Bouillon | Ciutat fortificada de Bouillon | Luxemburg | fr |