1a fila: • Nominoe, Tad ar Vro • Sant Iu: Erwann, patró de Bretanya 2a fila: • René Laennec • Jacques Cartier • Anna de Bretanya 3a fila: • François-René de Chateaubriand • Robert Surcouf • Jules Verne 4a fila: • J. M. G. Le Clézio • Alan Stivell • Eric Tabarly | |
Tipus | població humana |
---|---|
Població total | 7.000.000 |
Llengua | francès, bretó, gal·ló |
Religió | predominantment catòlica romana |
Part de | celtes |
Grups relacionats | Còrnics, mannesos, escocesos, gal·lesos, irlandesos, anglesos, gallecs i francesos |
Geografia | |
Estat | França, Canadà i Estats Units d'Amèrica |
Regions amb poblacions significatives | |
R. de Bretanya | 3.120.288[1][2] |
Loira Atlàntic | 1.246.798[3][4] |
Resta de França[5] | ? |
T. d'Ultramar[6] | ? |
Quebec | ? |
Estats Units | ? |
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic[7] de la Bretanya, que forma part políticament de França. Són els descendents actuals dels grups de britans de parla celta que van emigrar des del Sud-oest de Gran Bretanya, incloent Cornualla, en diverses onades entre els segles III i ix, especialment en el període entre 450 i 600 cap a la península d'Armòrica, a la que posteriorment van donar el seu nom.[8]
A causa d'aquesta emigració el bretó (Brezhoneg) és parlat a la Baixa Bretanya (l'oest de la península). En l'actualitat, el bretó és parlat per aproximadament 365.000 persones, dels quals 240.000 el parlen quotidianament.[9] Un altre idioma minoritari a la zona és el gal·ló, parlat exclusivament a l'Alta Bretanya, on el bretó mai va arribar a consolidar-se plenament. Com a llengua cèltica el bretó està fortament emparentat amb el còrnic, i de manera més llunyana, amb el gal·lès. D'altra banda, el gal·ló és una llengua romànica pertanyent al grup de les llengües d'oïl. El llenguatge natiu de la major part de bretons en l'actualitat és el francès.
Bretanya i els bretons són considerats com una de les sis nacions celtes.[10] Ètnicament, juntament amb còrnics i gal·lesos, els bretons són els últims vestigis dels antics britans. La xifra actual de bretons a Bretanya i França és difícil d'estimar, mentre el govern francès no fa estadístiques sobre identitat ètnica. La població de la Bretanya (regions de Bretanya i Loira Atlàntic) és de 4.365.500 segons el cens de 2007.[11]
Es diu que entorn de 1914 un milió de persones parlava bretó a l'est de la frontera entre les zones de parla bretó i gal·ló - entorn del 90% de la població de la Baixa Bretanya. En 1945 aquest percentatge hi havia caigut fins al 75%, i avui dia, les estadístiques més optimistes apunten al fet que només un 20% dels bretons pot parlar bretó. La població de Bretanya s'estima entorn dels 4 milions, incloent el departament de Loira Atlàntic, que va ser separat de Bretanya pel Govern de Vichy en 1941. Tres quartes parts de les 200.000-250.000 que utilitzen el bretó com a llengua quotidiana tenen més de 65 anys.
Una forta emigració històrica ha donat lloc a una diàspora bretona dins de les fronteres franceses i als Departaments d'ultramar. Es van assentar principalment a l'àrea de París, on més d'un milió de persones afirmen tenir ascendència bretona. Moltes famílies han emigrat igualment a Amèrica, sobretot al Canadà (especialment a Québec i les províncies marítimes) i als Estats Units. Els primers colons francesos a les Antilles Franceses procedia de Bretanya.