Back Brons Afrikaans Bronze ALS ናስ Amharic Bronce AN कांसा ANP برونز Arabic برونز ARZ Bronce AST Tunc Azerbaijani Бронза Bashkir
|
Per a altres significats, vegeu «Bronze (desambiguació)». |
 Bronze | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
  | |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Duresa | 3 |
| Densitat | 8.600 |
El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.[1] Ni els bronzes moderns ni els antics contenen només aquests dos metalls. El bronze és més resistent i dur que qualsevol altre aliatge comú, excepte l'acer, al qual supera en resistència a la corrosió i facilitat de lubricació. Per aquest motiu, va suposar un important avenç tecnològic que donà nom a l'edat del bronze.
El bronze es coneix des de l'antiguitat. Els grecs i els romans van afegir zinc, plom i argent als aliatges de bronze per utilitzar-los en eines, armes, monedes i objectes d'art.
El zinc, el plom i altres metalls es troben ocasionalment en el bronze que actualment es fabrica. Les propietats del bronze varien segons els seus components. Així, quan conté almenys un 10% d'estany, l'aliatge és dur i té un punt de fusió baix. Els noms de les varietats del bronze provenen dels components addicionals, com per exemple, el bronze d'alumini, el bronze de manganès, i el bronze de fòsfor. El bronze modern s'utilitza en la foneria artística i en la fabricació d'instruments musicals.
Cal destacar-ne, entre les aplicacions actuals, el seu ús en parts mecàniques resistents al frec i a la corrosió, en instruments musicals de bona qualitat com ara campanes, gongs, platerets, saxòfons, i en la fabricació de cordes de pianos, arpes i guitarres.
- ↑ «Bronze». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.