Tipus | leucodistròfia, malaltia neurodegenerativa hereditària i malaltia degenerativa dels ulls |
---|---|
Especialitat | neurologia, cardiologia i genètica mèdica |
Clínica-tractament | |
Símptomes | demència, cefalàlgia i accident vascular cerebral |
Exàmens | tècniques de diagnòstic neurològic, anamnesi, imatge per ressonància magnètica i prova genètica |
Tractament | antiagregant plaquetari i estatina |
Patogènesi | |
Associació genètica | HTRA1 (en) i NOTCH3 (en) |
Causat per | mutació |
Classificació | |
CIM-11 | 8B22.C0 |
CIM-10 | F01.1 |
CIM-9 | 447.8 i 323.9 |
Recursos externs | |
OMIM | 125310 |
DiseasesDB | 2161 |
Patient UK | Cerebral-Autosomal-Dominant-Arteriopathy |
MeSH | D046589 |
GeneReviews | Panoramica |
Orphanet | 136 |
UMLS CUI | C1272305 i C0751587 |
DOID | DOID:13945 |
CADASIL o la síndrome CADASIL (de l'anglès cerebral autosomal dominant arteriopathy with subcortical infarcts and leukoencephalopathy, arteriopatia autosòmica dominant cerebral amb infarts subcorticals i leucoencefalopatia) és la forma més comuna de malaltia cerebrovascular hereditària. És causada per mutacions en el gen NOTCH3, en el cromosoma 19.[1] Forma part d'una família de malalties anomenades leucodistròfies.
La clínica més freqüent inclou migranya i accidents isquèmics transitoris o ictus. Generalment, es presenta al voltant de 40-50 anys d'edat, malgrat que la ressonància magnètica és capaç de detectar-ne signes precoçment.[2][3]
CADASIL va ser identificada i batejada per les investigadores franceses Marie-Germaine Bousser i Elisabeth Tournier-Lasserve als anys 1990,[4][5] fet que les va fer mereixedores del Premi Brain el 2019, juntament amb Hugues Chabriat i amb Anne Joutel.[6]