Back Kalsiet Afrikaans Calcita AN كالسيت Arabic Kalsit Azerbaijani Кальцыт Byelorussian Кальцыт BE-X-OLD Калцит Bulgarian ক্যালসাইট Bengali/Bangla Kalcit BS Kalcit Czech
 Calcita | |
|---|---|
 Cristall de calcita | |
| Fórmula química | CaCO₃ |
| Epònim | calç  |
| Nom IUPAC | carbonat de calci |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.02 |
| Dana | 14.1.1.1 |
| Heys | 11.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristal·lí, granular, estalactític, concrecionari, massiu, romboedral |
| Estructura cristal·lina | a = 4.9896(2) Å, c = 17.0610(11) Å; Z = 6 |
| Grup puntual | trigonal 32/m |
| Color | incolor, blanc, groc, marró, vermell, blavós a negre |
| Macles | en pot presentar, simples o múltiples |
| Exfoliació | molt bona |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent (espat d'Islàndia) o translúcida |
| Gravetat específica | 2.71 |
| Densitat | 2,6 a 2,8 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.640-1.660 nε = 1.486 |
| Birefringència | δ = 0,154 a 0,174 |
| Fluorescència | pot tenir-ne vermella, blava, groga, i d'altres colors sota ona curta i ona llarga |
| Solubilitat | soluble en àcids diluïts |
| Impureses comunes | de vegades, en coves, masses botrioidals |
| Altres característiques | fosforescència |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cal |
| Referències | [1][2] |
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.[3] És el polimorf més estable del carbonat de calci (CaCO₃); els altres polimorfs són l'aragonita i la vaterita. L'aragonita es transforma en calcita a temperatures entre els 380 i 470 °C,[4] mentre que la vaterita és encara menys estable. La calcita es pot reconèixer fàcilment per l'efervescència que sempre produeix amb certs àcids, com ara l'àcid clorhídric o el vinagre, així com per la duresa. Presenta diverses coloracions molt variades que reflecteixen l'àmplia composició química que pot tenir (sobretot els ions que poden trobar-se com a impureses). El mineral té una àmplia distribució a escala global i és emprat per a diferents usos, des de lents fins a materials de construcció.
Plini el Vell la va anomenar així ja l'any 79, del llatí calx, «calç viva». A vegades s'utilitza com a sinònim «pedra calcària», per bé que la calcària és en realitat la roca formada majoritàriament per calcita.
- ↑ «Calcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «Calcite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 25 agost 2016].
- ↑ «Calcite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «Transformation of aragonite to calcite through heating». Geochemical Journal, 19, 1985, pàg. 24–249.