Calibre

Per a altres significats, vegeu «Calibre (programari)».

El calibre, tou, buit o l'ànima (d'una arma de foc) és el diàmetre intern d'un canó d'una arma de foc, que al seu torn es correspon al diàmetre de la bala o projectil que aquest pot disparar.^[1][2][3][4] Una denominació catalana antiga del calibre era colliure.^[5][6][7]

En un canó de rifle, la distància es mesura entre els "massissos" oposats o les ranures oposades; els mesuraments de les ranures són comuns en les designacions dels cartutxos originats als Estats Units, mentre que els mesuraments dels massissos són més comuns en altres parts del món. Els mesuraments "a través de les ranures" s'utilitzen per obtenir la màxima precisió, ja que l'estriat i el calibre específic així mesurat és el resultat del procés de mecanitzat final que talla les ranures a l'ànima en brut, deixant els "massissos". Un bon rendiment requereix un calibre concèntric i recte que centri amb precisió el projectil dins del canó, en lloc d'un ajust "apretat" que es pot aconseguir fins i tot amb calibres descentrats i torts que causen una fricció excessiva, embrutament i un projectil desequilibrat i trontollant en vol. Els calibres es divideixen en quatre categories generals segons la mida:

• Calibre miniatura històricament es refereix als calibres amb un diàmetre de 0,22 polzades o menor
• El calibre petit es refereix als calibres amb un diàmetre de 0,32 polzades o menor
• El calibre mitjà fa referència als calibres amb un diàmetre d'entre 0,33 i 0,39 polzades.
• El calibre gran es refereix als calibres amb un diàmetre de 0,40 polzades o més.

Hi ha molta variació en l'ús del terme "calibre petit", que al llarg dels anys ha canviat considerablement, amb qualsevol cosa per sota del calibre .577 considerada "calibre petit" abans de mitjans del segle xix. Les armes de foc són letals i el seu únic objectiu en ser accionades és matar, per la qual cosa es recomana conèixer la llei d'armes i el codi penal del seu país abans d'adquirir-ne una.