Back Kalifornium Afrikaans ካሊፎርኒየም Amharic कैलिफोर्नियम ANP كاليفورنيوم Arabic كاليفورنيوم ARY كاليفورنيوم ARZ Californiu AST Kalifornium Azerbaijani Калифорний Bashkir Kalifornium BAN

Californi

Californi
98Cf
berkeli ← californi → einsteini
Dy
↑
Cf
↓
(Upn)
Aspecte
Argentat



Línies espectrals del californi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Californi, Cf, 98
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard (251)[1]
Configuració electrònica [Rn] 5f¹⁰ 7s²[2]
2, 8, 18, 32, 28, 8, 2
Configuració electrònica de Californi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.) 		15,1[1] g·cm−3
Punt de fusió 1.173 K, 900[1] °C
Punt d'ebullició (estimació) 1.743[3] K, 1.470 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3, 4[4]
Electronegativitat 1,3[5] (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 608[6] kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Californi té una estructura cristal·lina hexagonal
Duresa de Mohs 3–4[7]
Nombre CAS 7440-71-3[1]
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del californi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
248Cf sin 333,5 d α (100%) 6,369 244Cm
FE (2,9×10−3%) 0,0029 –
249Cf traça 351 a α (100%) 6,295 245Cm
SF (5,0×10−7%) 4,4×10−7 –
250Cf traça 13,08 a α (99,92%) 6,129 246Cm
SF (0,08%) 0,077 –
251Cf traça 898 a α 6,172 247Cm
252Cf traça 2,645 a α (96,91%) 6,217 248Cm
SF (3,09%) – –
253Cf traça 17,81 d β− (99,69%) 0,29 253Es
α (0,31%) 6,126 249Cm
254Cf sin 60,5 d SF (99,69%) – –
α (0,31%) 5,930 250Cm
Referències dels isòtops[8][9]

El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98. Fou creat per primer cop a la Universitat de Califòrnia a Berkeley l'any 1950 bombardejant curi amb partícules alfa (ions d'heli-4). És un actínid metàl·lic i radioactiu, es tracta del sisè element transurànic que fou sintetitzat i té la segona massa atòmica més elevada de tots els elements que han estat produïts en quantitats prou grans per poder ser vists a ull nu (després de l'einsteini). Fou anomenat en honor de Califòrnia i la Universitat de Califòrnia. És l'element més pesant que es troba de manera natural a la Terra; els elements més pesants que el californi només poden ser produïts sintèticament.

Existeixen dues formes cristal·lines del californi sota una pressió normal: una per sobre dels 900 °C i l'altra per sota dels 900 °C. A més, n'existeix una tercera forma a alta pressió. L'element perd llustre lentament en aire a temperatura ambient. Els compostos del californi es denominen segons l'estat d'oxidació de l'element, dels quals el Cf (III) és el més habitual. L'isòtop més estable dels vint isòtops coneguts del californi és el californi-251, el qual té un període de semidesintegració de 898 anys. Aquesta breu semivida significa que l'element no es troba en quantitats significatives a l'escorça terrestre.[a] El californi-252, d'una semivida d'uns 2,64 anys, és l'isòtop més comú que s'utilitza, i és produït al Laboratori Nacional d'Oak Ridge dels Estats Units i a l'Institut d'Investigació de Reactors Atòmics de Rússia.

El californi és un dels pocs elements transurànics que té aplicacions pràctiques. La majoria d'aquestes aplicacions aprofiten la propietat d'alguns isòtops del californi d'emetre neutrons. Per exemple, el californi pot ser utilitzat per ajudar a engegar reactors nuclears i es fa servir com a font de neutrons quan s'estudien materials amb difracció de neutrons i espectroscòpia de neutrons. També pot ser utilitzat en la síntesi nuclear d'elements de massa atòmica superior; l'oganessó (l'element 118) fou sintetitzat bombardejant àtoms de californi-249 amb ions de calci-48. L'ús del californi ha de tenir en compte els problemes radiològics i la capacitat de l'element per interrompre la producció de glòbuls vermells per bioacumulació en el teixit ossi.

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 CRC, 2006, p. 4.56.
  2. ↑ CRC, 2006, p. 1.14.
  3. ↑ Joseph Jacob Katz; Glenn Theodore Seaborg; Lester R. Morss Chapman and Hall. The Chemistry of the actinide elements (en anglès), 1986, p. 1038. ISBN 9780412273704. 
  4. ↑ Greenwood, 1997, p. 1265.
  5. ↑ Emsley, 1998, p. 50.
  6. ↑ CRC, 2006, p. 10.204.
  7. ↑ CRC, 1991, p. 254.
  8. ↑ CRC, 2006, p. 11.196.
  9. ↑ NNDC. «Chart of Nuclides» (en anglès). National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory, 2008. Arxivat de l'original el 2013-06-23. [Consulta: 22 juliol 2020].


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

Developed by StudentB