Camerun

Plantilla:Infotaula geografia políticaCamerun
République du Cameroun (fr) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat sobirà, país i república Modifica el valor a Wikidata

HimneChant de Ralliement Modifica el valor a Wikidata

Lema«Paix – Travail – Patrie»
«Peace – Work – Fatherland»
«Мир - труд - Родина»
«Affrica Cyfan Mewn Un Wald» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 08′ N, 12° 39′ E / 5.13°N,12.65°E / 5.13; 12.65
CapitalYaoundé Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població24.053.727 (2017) Modifica el valor a Wikidata (50,59 hab./km²)
Idioma oficialfrancès
anglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície475.442 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perllac Txad, golf de Guinea i oceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Camerun (4.095 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixgolf de Biafra (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1r gener 1960 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern del Camerun Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament del Camerun , Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataPaul Biya (1982–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataJoseph Dion Ngute (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialSupreme Court of Cameroon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal45.338.285.386 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedafranc CFA de l'Àfrica Central Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.cm Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+237 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísCM Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webprc.cm… Modifica el valor a Wikidata

El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica central. Limita amb Nigèria a l'oest i el nord, el Txad al nord-est, la República Centreafricana a l'est i Guinea Equatorial, el Gabon i la República del Congo al sud. El seu litoral es troba a la badia de Biafra, que forma part del golf de Guinea i l'oceà Atlàntic. Tot i no ser un estat membre de l'ECOWAS, per la seva geografia i la seva història pertany a l'Àfrica Occidental. El Camerun del Sud, que actualment es divideix en les regions del Nord-oest i Sud-oest, ha tingut un paper important en la història de l'Àfrica Occidental. El 2017, parts d'aquestes regions es declararen un estat independent (sense reconeixement internacional) amb el nom d'Ambazònia.[1] La ubicació del Camerun a cavall de l'Àfrica Occidental i l'Àfrica Central l'ha influït per les dues bandes. Té més de 250 llengües nadiues, parlades per una mica menys de 20 milions de persones.[2]

Entre els primers habitants del territori hi havia la civilització Sao, que vivia al voltant del llac Txad, i els baka, caçadors-recol·lectors de la selva del sud-est. Els exploradors portuguesos arribaren a la seva costa al segle xv i li donaren el nom Rio dos Camarões ('Riu de les Gambes'), que amb el pas del temps evolucionà a «Camerun». Al segle xix, soldats fulbe fundaren l'Emirat d'Adamaua al nord del país, mentre que diversos grups ètnics de l'oest i el nord-oest formaren poderosos cacicats. El 1884, el Camerun es convertí en la colònia alemanya de Kamerun. Després de la Primera Guerra Mundial, el territori fou dividit en dos mandats de la Societat de Nacions, un d'administrat per França i l'altre pel Regne Unit.

La major part del país és muntanyós, i hi destaquen les muntanyes d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat «Àfrica en miniatura» per la seva enorme diversitat paisatgística.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 va esdevenir la República Unida del Camerun. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.

  1. Rodríguez, M. «L'Àfrica que encara lluita per la independència». Ara, 28 octubre 2017. [Consulta: 6 juny 2020].
  2. Kouega, 2007, p. 3.

Developed by StudentB