Tipus | canal | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | llac Erie | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Nova York (EUA) | |||
| ||||
Afluents | ||||
Característiques | ||||
Altitud | 113 m | |||
Dimensió | 843 () km | |||
Punt històric de l'enginyeria civil | ||||
Identificador | erie-canal | |||
El canal d'Erie —Erie Canal (anglès)— és un canal navegable de l'estat de Nova York que originàriament feia una llargada de 363 km Anava des d'Albany al riu Hudson fins a Buffalo, al llac Erie. Es va construir per a crear una via navegable des de la Ciutat de Nova York i l'oceà Atlàntic als Grans Llacs d'Amèrica del Nord, aquest canal va ajudar que Nova York eclipsés Filadèlfia com la ciutat i port més gran dels Estats Units[1][2] Actualment aquest canal forma part del New York State Canal System.
Va estar proposat des de l'any 1807 i la construcció va començar el 1817 des del municipi de Rome (Nova York). Aquest canal compta amb 36 rescloses amb una diferència d'altitud de 565 peus. Es va inaugurar el 26 d'octubre de 1825.[2]
L'any 1800, típicament es necessitaven dues setmanes i mitja per anar de Nova York a Cleveland (Ohio) (a 740 km); 4 setmanes a Detroit (985 km).[3]
Durant els segles xviii i xix els residents del litoral tenien clar que s'havia d'aconseguir un sistema de transport cap a l'oest més eficient.[4] En aquells temps hi havia projectes per Virginia, Maryland.
L'èxit del Canal du Midi de França (1681), el Canal de Bridgewater de Gran Bretanya (acabat totalment el 1769) i l'Eiderkanal (1784) van impulsar la canalmania.
George Washington va fer un esforç per convertir el riu Potomac en un enllaç navegable cap a l'oest.