Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 novembre 1906 ![]() Hellertown (Pennsilvània) ![]() |
Mort | 26 abril 1976 ![]() Nova York ![]() |
Sepultura | Cementiri de Springtown 40° 33′ 12″ N, 75° 17′ 22″ O / 40.5532539°N,75.2893181°O ![]() |
Formació | Universitat de Colúmbia - Philosophiæ doctor (–1939) Newtown High School (–1924) Universitat de Colúmbia - màster (1924–1929) ![]() |
Tesi acadèmica | The Concepts of the Calculus: A Critical and Historical Discussion of the Derivative and the Integral ![]() ![]() |
Director de tesi | Frederick Barry ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Història de les matemàtiques, matemàtiques, història de la ciència i literatura ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, historiador, historiador de les matemàtiques, escriptor ![]() |
Ocupador | University College, Universitat Rutgers (1935–1941) Brooklyn College (1929–1976) ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Marjorie Duncan Nice ![]() |
Pares | Howard Franklin Boyer i Rebecca Catherine Eisenhart |
Premis
| |
![]() ![]() |
Carl Benjamin Boyer (Hellertown, 3 de novembre de 1906 - Nova York, 26 d'abril de 1976) va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Tot i haver nascut a la Pennsilvània alemanya, va ser educat i va créixer a Nova York.[1] A partir de 1924 va estudiar matemàtiques a la Universitat de Colúmbia, en la qual es va graduar el 1928 i es va doctorar el 1939. Des de la seva graduació, i fins a la seva mort ,va ser professor del Brooklyn College, un dels colleges que constitueixen la universitat de la Ciutat de Nova York.[2] També va ser professor visitant de nombroses universitats dels Estats Units.[3] La seva esposa. Marjorie Duncan Nice, també va ser una reconeguda historiadora especialista en l'edat mitjana i el Renaixement francesos.[4]
Boyer va contribuir de forma molt significativa a impulsar l'estudi acadèmic de la història de les matemàtiques al seu país.[5] Entre 1939 i 1973 va publicar un centenar d'articles i llibres sobre el tema, començant per la seva tesi doctoral de 1939 (que es va reeditar el 1949 i el 1959).[6] A part de la tesi, va publicar els següents llibres: