Carl Ritter (Quedlinburg, Saxònia-Anhalt, 1779 - Berlín, 1859) fou un geògraf alemany, considerat juntament amb Alexander von Humboldt el pare de la geografia moderna. Explicà les relacions existents entre el medi físic i la vida de l'home, prestant menys atenció als fenòmens físics i més en la vida social i els processos històrics. Fou un dels fundadors de la Societat Geogràfica de Berlín). Des de 1820 fins a la seva mort, va ocupar la Càtedra de Geografia en la Universitat de Berlín.