Carl Sagan

Carl Sagan
	; (1980)
Nom original	(en) Carl Edward Sagan
Biografia
Naixement	9 novembre 1934 ; Brooklyn (Nova York)
Mort	20 desembre 1996 (62 anys); Seattle (Washington)
Causa de mort	Causes naturals (Pneumònia )
Sepultura	Cementiri Lake View 42° 27′ 23″ N, 76° 29′ 35″ O / 42.4564°N,76.4931°O
Dades personals
Religió	Agnosticisme
Formació	Universitat de Chicago - astrofísica, astronomia (–1960); Universitat de Chicago - física (–1955); Universitat de Chicago - física (–1956); Rahway High School (en)
Tesi acadèmica	Physical studies of planets (en) (1960 )
Director de tesi	Gerard Kuiper
Activitat
Camp de treball	Astrobiologia, ciència planetària, astrofísica, escepticisme científic, astronomia i divulgació científica
Ocupació	cosmòleg, escriptor, professor d'universitat, astrònom, escriptor de no-ficció, guionista, físic, naturalista, escriptor científic, divulgador científic, astrofísic, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, científic espacial, científic planetari, presentador de televisió
Ocupador	Universitat Cornell
Membre de	Societat Filosòfica Americana ; Associació americana per l'avanç de la ciència ; American Physical Society ; American Astronomical Society ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Unió Astronòmica Internacional ; projecte A119
Alumnes	James B. Pollack, Neil deGrasse Tyson, Bill Nye i Steve Squyres
Obra
	Obres destacables Broca's Brain; (1980) Cosmos; (1980-1980) Cosmos: Un viatge personal; (1985) Contact; (1994) Pale Blue Dot; (1995) The Demon-Haunted World ;
Estudiant doctoral	James B. Pollack, Steve Squyres, Steven Soter i Owen Toon (en)
Família
Cònjuge	Lynn Margulis (1957–1965); Linda Salzman Sagan (1968–1981), divorci; Ann Druyan (1981–1996), mort
Fills	Dorion Sagan; ( Lynn Margulis); Nick Sagan; ( Linda Salzman Sagan); Jeremy Sagan; ( Lynn Margulis); Sasha Sagan; ( Ann Druyan)
	Premis (2013) premi Solstice; (2004) International Space Hall of Fame; (1998) Premi Hugo a la millor representació dramàtica, per l'obra Contact; (1998) Premi Gerard P. Kuiper; (1994) Medalla del Benestar Públic; (1993) Premi Carl Sagan per a la comprensió pública de la ciència; (1991) Premi Harold Masursky al servei meritori a la ciència planetària; (1990) Medalla Oersted; (1985) Premi Càtedra Leó Szilárd; (1981) Humanista de l'any; (1981) Premi Hugo al millor llibre de no ficció, per l'obra Cosmos; (1978) Premi Pulitzer d'assaig, per l'obra The Dragons of Eden: Speculations on the Evolution of Human Intelligence (en) ; (1974) Premi Klumpke-Roberts; Medalla Assoliment excepcional de la NASA; Fellow del Committee for Skeptical Inquiry; Premi James Parks Morton Interfaith; New Jersey Hall of Fame; Medalla de la Nasa al Servei Públic Distingit ;
	Signatura
Lloc web	carlsagan.com

Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre del 1934 - Seattle, 20 de desembre del 1996) fou un popular astrofísic, astrònom i divulgador científic estatunidenc.^[1] Va ser pioner en camps com l'exobiologia i promotor del projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence, Cerca de vida intel·ligent extraterrestre).

Sagan va muntar els primers missatges físics enviats a l'espai, les plaques de les Pioneer i el disc d'or de les Voyager, missatges universals que podrien ser entesos per qualsevol intel·ligència extraterrestre que els pogués trobar. Sagan va argumentar la hipòtesi, acceptada des d'aleshores, que les altes temperatures superficials de Venus es poden atribuir i calcular mitjançant l'efecte hivernacle.^[2] Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran públic gràcies a la sèrie de documentals de televisió Cosmos,^[3] presentada per ell mateix i escrita juntament amb la seva última esposa, la també científica Ann Druyan.

Va ser titular de la càtedra d'astronomia i ciències de l'espai de la Universitat Cornell dels Estats Units. Va morir als 62 anys víctima d'una pneumònia,^[4] conseqüència de la complicació d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos últims anys de vida.

«	El cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris.	»
— Carl Sagan

↑ «Carl Sagan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Sagan, Carl; Head, Tom. Conversations with Carl Sagan. illustrated. University Press of Mississippi, 2006, p. 14. ISBN 978-1-57806-736-7. Extract of page 14
↑ «Biografia de Carl Sagan» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2019].
↑ «Carl Sagan | Biography, Education, Books, Cosmos, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2019].

[GEC-1] «Carl Sagan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[surftemp-2] Sagan, Carl; Head, Tom. Conversations with Carl Sagan. illustrated. University Press of Mississippi, 2006, p. 14. ISBN 978-1-57806-736-7. Extract of page 14

[biografiasyvidas-3] «Biografia de Carl Sagan» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2019].

[britannica-4] «Carl Sagan | Biography, Education, Books, Cosmos, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]