Carl Stumpf

Carl Stumpf

Biografia
Naixement	21 abril 1848 Wiesentheid (Alemanya)
Mort	25 desembre 1936 (88 anys) Berlín (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Lichterfelde, Urnenhain II - 91
Formació	Universitat de Göttingen
Director de tesi	Hermann Lotze
Activitat
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	filòsof, teòric musical, etnomusicòleg, musicòleg, psicòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Múnic Universitat de Halle Universitat Carolina de Praga Universitat de Göttingen Universitat de Würzburg Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1927–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Professors	Franz Brentano i Hermann Lotze
Alumnes	Erich Rothacker, Hans Cornelius i Edmund Husserl
Influències	Bernard Bolzano
Obra
Estudiant doctoral	Edmund Husserl, Wolfgang F. Köhler, Kurt Lewin, Kurt Lewin, Herbert Langfeld, Eduard Spranger, Erich Schumann, Gerhard Gotthardt (en) i Paul Gohlke (en)
Premis
Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Carl Stumpf (Wiesentheid, 21 d'abril de 1848 - Berlín, 25 de desembre de 1936) va ser un filòsof i psicòleg alemany. Stumpf va estudiar amb Rudolph Hermann Lotze. Amb aquest, va redactar la seva dissertació doctoral a la universitat de Göttingen (1868), obtenint l'habilitació docent en aquesta mateixa universitat (1870). Així mateix, va ser un dels primers deixebles de Franz Brentano, sent, per la seva banda, mestre de Husserl i Aron Gurwitsch. Stumpf també fou fundador de l'Escola de Berlín en la qual van destacar alguns dels principals exponents de la Gestalttheorie o teoria de la Gestalt: Max Wertheimer, Kurt Koffka i Wolfgang Köhler. També va ser amic de William James, amb qui va mantenir una copiosa correspondència.

Carl Stumpf és famós en filosofia per haver encunyat el concepte d'estat de coses ( Sacheverhalt) que va ser reprès i difós per Husserl.

També va formar un panell de 13 científics eminents, conegut com a "Comissió Hans", per estudiar la suposició que un famós cavall anomenat Clever Hans podia fer càlculs matemàtics. El psicòleg Oskar Pfungst va provar que el cavall en realitat no podia comptar sinó que era el que més tard s'anomenaria l'Efecte Clever Hans.

Successivament va comprometre el seu interès en la metodologia empírica (V. empirisme) la qual cosa li va fer un dels pioners en la psicologia experimental.

Va ser docent a la Universitat de Göttingen, Universitat de Praga, Universitat de Halle-Wittenberg, Universitat de Múnic i Universitat Humboldt de Berlín.^[1]