Castrat

Un castrat (castrato, en italià, castrati, pl) és un tipus de veu masculí de cant clàssic equivalent a la d'una soprano, mezzosoprano o contralt. La veu es produeix per l'emasculació en la infància, abans de la pubertat, o bé en aquells individus que, per una condició endocrinològica, no arriben mai a la maduresa sexual.[1]

La castració, en les seves primeres etapes, impedeix que la laringe d'un home es transformi el canvi de veu abans de la pubertat. Com a resultat, el rang vocal de la prepubescència ,compartit per ambdós sexes, es manté en gran part, i la veu es desenvolupa fins a l'edat adulta d'una única forma. La castració prepúber amb aquesta finalitat va disminuir molt a finals del segle xviii.[2]

A mesura que el cos dels castrats creixia, la seva manca de testosterona feia que la seva epífisi (articulacions òssies) no s'endurís de la manera normal. Així, les extremitats dels castrats sovint creixien inusualment llargues, igual que les costelles. Això, combinat amb un entrenament intensiu, els donava una potència pulmonar i una capacitat respiratòria inigualables.[3] A través de petites cordes vocals de mida infantil, les seves veus també eren extraordinàriament flexibles i força diferents de la veu femenina adulta equivalent. El seu rang vocal era més alt que el del mascle adult no castrat. Escoltant els únics enregistraments supervivents d'un castrat, es podia escoltar com la part inferior de la veu sona com un tenor molt agut, amb un registre superior més semblant a un falset.[4]

Poques vegades es feia referència als castrats com a tals al segle xviii, amb l'eufemisme músic que s'utilitzava generalment, tot i que normalment tenia implicacions despectives.[5] Un altre sinònim era evirat, que significa literalment "masculat". El terme eunuc és un terme més general, ja que històricament, molts eunucs eren castrats després de la pubertat i, per tant, la castració no va tenir cap impacte en les seves veus.[6]

  1. «castrat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 juliol 2022].
  2. Jenkins, John S. «The Lost Voice: A History of the Castrato» (en anglès). Journal of Pediatric Endocrinology and Metabolism, 13, s2, 01-12-2000, pàg. 1503–1508. DOI: 10.1515/jpem-2000-s625. ISSN: 2191-0251.
  3. Jenkins, J. S. «The voice of the castrato» (en anglès). The Lancet, 351, 9119, 20-06-1998, pàg. 1877–1880. DOI: 10.1016/S0140-6736(97)10198-2. ISSN: 0140-6736. PMID: 9652686.
  4. Beghelli, Marco «Un’occasione perduta: lo studio anatomico e fisiologico dei musici castrati» (en italià). Laboratoire italien. Politique et société, 20, 06-11-2017. DOI: 10.4000/laboratoireitalien.1602. ISSN: 1627-9204.
  5. André, Naomi Adele; André, Naomi. Voicing Gender: Castrati, Travesti, and the Second Woman in Early-nineteenth-century Italian Opera (en anglès). Indiana University Press, 2006, p. 182. ISBN 978-0-253-21789-9. 
  6. Freitas, Roger Freitas «The Eroticism of Emasculation: Confronting the Baroque Body of the Castrato» (en anglès). Journal of Musicology, 20, 2, 01-04-2003, pàg. 196–249. DOI: 10.1525/jm.2003.20.2.196. ISSN: 0277-9269.

Developed by StudentB