«Catalana» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Catalana (desambiguació)». |
Tipus | població humana i nació |
---|---|
Llengua | Català |
Religió | Cristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme |
Epònim | Catalunya |
Grups relacionats | catalanòfons (nord-catalans, andorrans, valencians, mallorquins, eivissencs, menorquins, franjolins, algueresos, formenterers), aragonesos, occitans, pied-noir |
Geografia | |
Originari de | Catalunya (Espanya), Pirineus Orientals (França) i Sardenya (Itàlia) |
Estat | Espanya, França, Andorra i Itàlia |
Regions amb poblacions significatives | |
Espanya | |
Catalunya | 7.739.758 |
País Valencià | 5.051.250[1] |
Illes Balears | 1.173.008[2] |
França | |
Catalunya Nord | 440.885 |
Andorra | 31.000 |
Itàlia | 22.000 |
Altres països | |
Argentina | 179.000 |
Mèxic | 54.000 |
Alemanya | 49.000 |
Veneçuela | 5.700 |
Uruguai | 1.817[3][4] |
EUA | 1.738 |
Equador | 850 |
Els catalans són una nació europea, pirinenca i mediterrània que té les seves arrels als Pirineus orientals[5] i territoris adjacents. Històricament, es consideren com a catalans els individus de parla catalana[6] que, generalment, són originaris d'algun dels territoris anomenats modernament Països Catalans. A partir del segle xv es va generalitzar l'ús del gentilici de valencià,[7] tant per a la llengua com per als habitants del País Valencià, i molt més tard el gentilici de mallorquí per als oriünds de Mallorca, així perdent-se la unitat del gentilici català i la consciència de col·lectivitat, sobretot a partir de la Guerra de Successió.[8]
Al començament del segle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperació de la generalització del gentilici català comú, malgrat la regionalització del gentilici al Principat i de les reticències sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del País Valencià. Acadèmicament es va superar la polèmica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (català), mentre que en l'àmbit polític determinats sectors intenten (especialment des de la transició democràtica) de promoure la disgregació.[8] Això no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, català és la persona natural de Catalunya o dels Països Catalans.[9]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades enc
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades GEC