Catedral

Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi. Aquest nom no s'aplica, però, a les seus episcopals ortodoxes.^{[cal citació]} La catedral sol ser una de les construccions religioses més importants del territori, sovint més importants que les construccions civils, i el seu apogeu coincideix amb el de l'art gòtic europeu. Una de les primeres esglésies que rebé el nom d'església catedral, al Concili de Tarragona de l'any 516 va ser la de Tarragona. A les catedrals hi ha un capítol de canonges que hi celebren els oficis. Com que a les col·legiates també hi ha capítol de canonges que celebren els oficis, però no són seus episcopals, sovint també reben el nom de "seus" però no de catedrals. En són exemples als Països Catalans la col·legiata de Gandia, la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa o la Seu Col·legiata Basília de Santa Maria de Xàtiva. Per aquesta presència d'una comunitat de canonges, a Estrasburg i molts de llocs d'Alemanya, com a moltes esglésies grans d'Anglaterra, la catedral s'anomena münster en alemany o minster en anglès, derivades del llatí monasterium.

El mot catedral prové del grec (καθέδρα, kathédra), a través del llatí eclesiàstic cathedralis ecclesia, on cathedralis és un adjectiu derivat de cathedra o "seient", el qual simbolitza la mena de trona per exercir el magisteri. A més, cathedra significa també "dignitat pontifícia o episcopal", la qual és representada físicament pel lloc en el qual s'asseu el bisbe davant la comunitat que presideix, dins l'església catedral, que en rep el nom. El mot seu, del llatí sedis, "seient" significa "principal església d'una diòcesi" pel mateix motiu semàntic que Cathedra. Seu també s'aplica a la principal església cristiana, la Santa Seu. Té el mateix origen i significat l'anglès see (episcopal see, seu; Holy See, la Santa Seu), mai aplicat, però, a l'edifici de l'església; en aquest sentit, té el mateix ús que soli "tron, sitial" i "dignitat" (soli pontifici, per exemple), atès que aquesta paraula no s'aplica a l'edifici. En italià el mot llatí Domus (casa), en l'expressió domus Dei (la casa del Senyor), ha derivat en duomo, equivalent a la nostra seu. A l'alemany i a altres llengües germàniques, el mateix procediment ha originat la paraula Dom, sinònim de catedral, sovint complementada amb l'equivalent del mot església. L'espanyol seo és un catalanisme, aplicat primer a les catedrals d'Aragó i Navarra. El portuguès sé prové, però, directament del llatí. En la majoria de llengües occidentals el nom prové del llatí cathedralis.