Catedral de Sant Lambert

Infotaula edificiCatedral de Sant Llambert
	Aiguafort del segle XVI
Epònim	Lambert de Lieja
Dades
Tipus	Catedral i edifici desaparegut
Arquitecte	Francesc Nicolau de Soissons, Godin de Dormaal, Enric Samp, Guillem de Kessel, Joan van Stokkem, Joan van den BergJoan Groetbode, Corneli de Maastricht
Construcció	segle xii - segle xv
Data de dissolució o abolició	1794
Dedicat a	Lambert de Lieja
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït permanentment tancat
Estil arquitectònic	gòtic
Material	Pedra blava, gres
Mesura	37 () × 110 () m ;
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lieja (Bèlgica)
	50° 38′ 43″ N, 5° 34′ 25″ E / 50.64519°N,5.57348°E
Conservació i restauració
28 d'abril de 1185	Gran incendi
1185-±1360	Construcció de la catedral gòtica
1795-1827	Enderroc
Activitat
Diòcesi	Bisbat de Lieja
Religió	catolicisme

La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa. Actualment, en queden unes traces al museu subterrani Archéoforum a la Plaça Sant Lambert i molts records a l'imaginari col·lectiu liegès, que enyoren el monument desaparegut i que planyen l'excés de zel revolucionari d'antany.

El bisbe Lambert de Lieja va ser assassinat el 705 a Lieja i sebollit a Maastricht, aleshores seu del bisbat de Lieja. En esdevenir un lloc de pelegrinatge, el bisbe Hubert va decidir transferir les relíquies a Lieja i va construir una primera església, sobre les ruïnes de la vil·la gal·loromana. Aquest edifici va ser eixamplat per a esdevenir a la fi de l’edat mitjana una de les catedrals gòtiques més grans d'Europa.

↑ Edouard Poncelet, « Les architectes de la Cathédrale Saint-Lambert», en Chronique archéologique du pays de Liège, tom 25, 1934, pàgines 14-25

[1] Edouard Poncelet, « Les architectes de la Cathédrale Saint-Lambert», en Chronique archéologique du pays de Liège, tom 25, 1934, pàgines 14-25

[1]