Les catorze regions de la ciutat de Roma (en llatí: regiones quattuordecim) eren cada una de les divisions amb què August va organitzar Roma l'any 7 aC. Estaven dividides en vici, i es van mantenir fins al segle vii. Els límits de cada regió es coneixen, pel que fa al segle iv, pel contingut dels catàlegs regionaris, uns inventaris sobre els monuments de la ciutat.[1] Segons Suetoni:
« | Va dividir el territori de la ciutat en regions i barris [vici] i va establir que les regions fossin administrats per magistrats anuals que s'elegien per sorteig, i cadascun dels vicus per magistrats elegits entre la plebs del barri. | » |
— Suetoni. Vides dels dotze cèsars: August, 30 |
Els magistri vicorum, encarregats de cada vicus, eren elegits entre els ciutadans. Inicialment n'hi havia quatre per cada vicus, i més tard van arribar a quaranta. Als magistri vicorum es van afegir dos curatores per cada una de les regions. Aquests magistrats tenien competències en temes religiosos i administratius.