Back Ofşor Azerbaijani Афшор Byelorussian Офшор CV Offshore-Finanzplatz German Offshore financial centre English Centro financiero extraterritorial Spanish Offshore-piirkond Estonian مرکز مالی فراساحلی Persian Offshore bankarstvo Croatian Pusat keuangan lepas pantai ID

Centre financer extraterritorial

IFSC, Dublín, Irlanda. Irlanda és el top 5 conduit OFC, el més gran paradís fiscal mundial,[1][2] i el tercer centre bancari a l'ombra d'OFC.[3]

Un centre financer extraterritorial es defineix com un país o jurisdicció que proporciona serveis financers a no residents en una escala que no coincideixi amb la mida i el finançament de la seva economia nacional.[a][4] Extraterritorial és la traducció de l'anglès d'offshore, d'aquí l'abreviatura anglesa més utilitzada d'OFC. "Offshore" no es refereix a la ubicació de l'OFC (molts OFC de l'FSF-FMI, com ara Luxemburg i Hong Kong, es troben "onshore"), però al fet que els majors usuaris de l'OCC no són residents (per exemple, són "extraterritorials").[b] L'FMI enumera els OFC com una tercera classe de centres financers, amb els centres financers internacionals (IFC) i els centres financers regionals (RFC); n'hi ha de solapats (per exemple, Singapur és un RFC i un OFC).

Ugland House, Illes Caiman, El Carib, inclosos els caimanes, les illes verges britàniques i les Bermudes, compta amb diversos SUC OFC, és el segon paradís fiscal global (en conjunt),[2] i el major centre bancari a l'ombra OFC.[3]

Durant els mesos d'abril a juny de 2000, l'FSF-FMI va elaborar la primera llista de 42-46 OFCs mitjançant un enfocament qualitatiu. A l'abril de 2007, l'FMI va elaborar una llista revisada basada en quantitats de 22 OFC,[c] i el juny de 2018, una altra llista revisada basada en quantitats de vuit principals OFC, que són responsables del 85% dels fluxos financers d'OC (que inclou, Irlanda, el Carib, Luxemburg, Singapur, Hong Kong i Països Baixos.[5] L'eliminació dels controls de moneda i de capital, el principal motor de la creació i l'ús de molts OFC a la dècada de 1960 i 1970,[d] (Johnston (1982); Park (1994); IMF (1995); Hampton (1996)) van veure que els règims de fiscalitat i/o regulació es converteixen en els principals motius per utilitzar OFC a partir de la dècada de 1980.[4] Els avenços a partir de 2000 a partir d'iniciatives de l'FMI-OCDE-FATF sobre normes comunes, compliment regulatori i transparència bancària, han debilitat notablement l'atracció reguladora dels OFC. Els acadèmics consideren ara que, per les activitats, els OFC són sinònims de paradisos fiscals,[7][5] amb un enfocament especial en les eines BEPS de planificació de l'impost de societats, vehicles amb tracte de neutralitat fiscal,[e] i banca a l'ombra/titulització d'actius.

Spuerkeess Bank HQ, Luxemburg. Luxemburg és el segon gran lavabo OFC, el sisè paradís fiscal mundial,[2] i el segon centre bancari a l'ombra OFC.[3]

Les investigacions del 2013-2014 van mostrar que les OFC tenien un 8–10% de la riquesa mundial en estructures neutres en impostos i actuen com a eixos per a les multinacionals nord-americanes, especialment per evitar impostos sobre les empreses mitjançant eines d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis ("BEPS") (per exemple, el "doble irlandès"). Un estudi de juliol de 2017, es van classificar els OFC en OFC Conduit (conducte) i OFC Sink (desaigua); obtenint així 5 OFC conducte (per exemple, l'impost modern sobre societats paradisos, pels quals es desplaça una quantitat immensa de valors cap als OFC desaigua) i 24 OFC desaigua (per exemple, paradisos fiscals tradicionals, als quals desapareix una quantitat immensa de valors del sistema econòmic). El juny de 2018, la investigació va demostrar que els OFC s'havien convertit en les ubicacions dominants per als esquemes BEPS d'evitació d'impostos de les empreses, amb un cost de 200 milions de dòlars en ingressos fiscals anuals perduts. Un estudi conjunt de l'IMF de juny de 2018 va mostrar que gran part de la IED dels OFC, a països amb impostos més elevats, provenia de països amb impostos més elevats (per exemple, els Estats Units són el major inversor de si mateix, a través dels OFC).[5][8]

  1. ↑ «Ireland is the world's biggest corporate 'tax haven', say academics». Irish Times, 13-06-2018. «El nou estudi de Gabriel Zucman afirma que l'Estat acull més beneficis multinacionals que de tot el Carib»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 ; Thomas Torslov; Ludvig Wier«The Missing Profits of Nations» p. 31. National Bureau of Economic Research, Working Papers, 01-06-2018. «Appendix Table 2: Tax Havens»
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Financial Stability Board 2017 Report: The largest shadow banking centres». Irish Independent, 06-03-2018.
  4. ↑ 4,0 4,1 Zoromé, Ahmed. «Concept of Offshore Financial Centers: In Search of an Operational Definition». International Monetary Fund, 01-04-2007. «IMF Working Paper 07/87»
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Damgaard, Jannick; Elkjaer, Thomas; Johannesen, Niels «Piercing the Veil of Tax Havens». International Monetary Fund: Finance & Development Quarterly, 55, 2, 6-2018. «Les vuit principals economies de pas: els Països Baixos, Luxemburg, SAR de Hong Kong, les Illes Verges Britàniques, les Bermudes, les Illes Caiman, Irlanda i Singapur - acullen més del 85 per cent de la inversió mundial en entitats de propòsit especial, que solen ser arranjades per motius fiscals.»
  6. ↑ «The real Goldfinger: the London banker who broke the world». The Guardian, 07-09-2017.
  7. ↑ Gabriel Zucman «The Missing Wealth of Nations: Are Europe and The U.S. Net Debtors or Net Creditors?». The Quarterly Journal of Economics, 128, 3, 8-2013, pàg. 1321–1364. DOI: 10.1093/qje/qjt012. «Els paradisos fiscals són jurisdiccions amb impostos baixos que ofereixen a les empreses i a les persones oportunitats per evitar impostos (Hines, 2008). En aquest treball, utilitzaré l'expressió “paradís fiscal” i “centre financer extraterritorial” de forma intercanviable (la llista de paradisos fiscals considerats per Dharmapala i Hines (2009) és idèntica a la llista de centres financers extraterritorials considerats pel Fòrum d'Estabilitat Financera (FMI, 2000), llevat d'excepcions menors)»
  8. ↑ Max de Haldevang «How tax havens turn economic statistics into nonsense». Quartz (publication), 11-06-2018. «Per exemple, segons el Tresor del Regne Unit, per sobre, sembla que el segon major inversor britànic és Països Baixos. Però el Tresor del Regne Unit ha admès que la majoria d'aquestes inversions consisteixen en efectius britànics que han estat enviats a Holanda amb finalitats fiscals i revertits a casa seva. Així, el segon gran inversor estranger de Gran Bretanya és ell mateix.»


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

Developed by StudentB