Ceres | |
---|---|
Ceres vist per la sonda Dawn, 19 de febrer del 2015. Els punts brillants, vistos per primer cop en imatges del Hubble, són aquí revelats com a dues parts diferents dins d'un cràter. Cal destacar diverses característiques lineals cap al terminador a baix a la dreta. | |
Designació provisional | 1899 OF, 1943 XB, A899 OF, A801 AA |
Tipus | planeta nan i asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus G[1] Asteroide de tipus C[2] |
Descobert per | Giuseppe Piazzi[3] |
Data de descobriment | 1r gener 1801[4] , Observatori astronòmic de Palerm |
Epònim | Ceres[5] |
Cos pare | Sol |
Època | 26 de novembre de 2005 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,98563 ua[1] |
Periàpside | 2,54888 ua (arg (ω): 73,4218)[1] |
Semieix major a | 2,76725 ua[1] |
Excentricitat e | 0,07891[1] |
Període orbital P | 1.681,4 d[1] |
Anomalia mitjana M | 60,07877 ° (13 setembre 2023)[1] |
Inclinació i | 10,58688 °[1] |
Longitud del node ascendent Ω | 80,25498 °[1] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 939,4 km[1] |
Magnitud absoluta | 3,34[2] |
Magnitud aparent (V) | 6,79 (banda V)[6] |
Massa | 939.300.000.000.000.000.000 kg[7] |
Densitat mitjana | 2,162 g/cm³[2] |
Periode de rotació | 9,07417 h[1] |
Rotació sideral | 0,3781 dies |
Velocitat d'escapament | 0,51 km/s |
Albedo | 0,09 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000001 |
Sèrie | |
• (2) Pallas » |
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal. Es tracta de l'únic planeta nan situat al cinturó d'asteroides. Fa aproximadament 940 km de diàmetre i representa un 30% de la massa total del cinturó. Fou el primer asteroide conegut. Giuseppe Piazzi el descobrí l'1 de gener del 1801 des de l'Observatori Astronòmic de Palerm (Sicília), que poc després anunciaria com la detecció d'un nou «planeta».
Com que és tan petit, no es pot veure a ull nu ni tan sols en el seu pic de lluminositat, excepte quan el cel és extremament fosc.
Les observacions recents han revelat que és esfèric, en contrast amb les formes irregulars de cossos més petits amb menor gravetat.[8] La superfície de Ceres, probablement, és feta d'una barreja de gel d'aigua i hidrats minerals diversos tals com carbonats i argiles.[9] Ceres sembla estar diferenciat en un nucli rocós i un mantell de gel.[10] Podria abrigar un oceà d'aigua líquida sota la superfície, fet que el fa ser un objectiu potencial en la recerca de vida extraterrestre.[11]
Piazzi el va batejar com a Ceres Ferdinandea per la Ceres, dea romana de les plantes i l'amor maternal i patrona de Sicília, i pel rei Ferran I de les Dues Sicílies, patró de la seva obra. El cognom Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques. Finalment i després d'haver sigut considerat com el primer asteroide durant més de 200 anys, el 24 d'agost del 2006 la UAI ha decidit incloure'l en la nova categoria de planetes nans junt amb Plutó i Eris (abans 2003 UB313).
La magnitud aparent de Ceres oscil·la entre 6.7 i 9.3, insuficient per observar-lo a ull nu.[12] El 27 de setembre del 2007, la NASA va llançar la missió Dawn per a explorar Vesta (2011-2012) i Ceres (2015).[13] La sonda va entrar en òrbita al voltant de Ceres el 6 de març de 2015.[14][15][16]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Li2006
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Rivkin2006
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Thomas2005