La Chacarera és una dansa i música populars originaris del nord-oest de l'Argentina del segle xix, i molt popular a l'Argentina i Bolívia.
La Chacarera s'executa generalment amb guitarra, violí, acordió i bombo legüero, encara que fins i tot es pot executar amb instruments musicals típics de zones rurals del nord-oest com el charango o la quena, a més a més d'instruments orquestrals com el piano.
Hi ha alguns que sostenen que és una dansa bi-rítmica, amb una melodia en 6/8 i un basament en 3/4 —el músic i mestre Juan Falú sosté aquesta teoria, mentre que altres donen suport a la teoria que és una dansa unirrítmica, en 3/4 —els músics i mestres Adolfo Ábalos i Hilda Herrera donen suport a aquesta teoria—. Aquest particular joc rítmic de la chacarera és compartit per altres danses folklòriques argentines, com ara el gato, el palito, etc.
Es balla per parelles que dansen lliurement, però formant grups.