Chester Alan Arthur (Fairfield, Vermont, 5 d'octubre de 1829 – Nova York, 18 de novembre de 1886) va ser un polític estatunidenc, vint-i-unè president dels Estats Units. Era membre del Partit Republicà i va treballar com a advocat abans d'esdevenir el vintè vicepresident dels Estats Units sota James Garfield. Garfield va ser ferit de mort per Charles J. Guiteau el 2 de juliol de 1881, però no va morir fins al 19 de setembre, moment en què Arthur va accedir a la presidència -càrrec que va ocupar fins al 4 de març de 1885.
Abans d'entrar en la política activa, Arthur era membre de la facció Stalwart del Partit Republicà, protegit de Roscoe Conkling, i va arribar a ser recaptador de duanes del Port de Nova York. Hi va ser nomenat pel president Ulysses S. Grant, però va ser destituït pel següent president, Rutherford B. Hayes, en un intent de reformar el sistema de clientelisme polític a Nova York.
Per a disgust dels Stalwarts, el que una vegada fóra Recaptador del Port de Nova York esdevingué, com a president, un aferrissat defensor de la reforma del funcionariat. Va evitar els anteriors companys de clientelisme polític i arribà a apartar-se totalment del seu antic protector Conkling. La pressió pública, en augment després de l'assassinat de Garfield, va precipitar la celebració d'un congrés per a elegir President. El primer èxit d'Arthur va ser l'aprovació de la Llei Pendleton sobre la reforma del funcionariat. Arran de l'aprovació d'aquesta norma se li va atorgar a Arthur el sobrenom de "The Father of Civil Service" ("Pare del Funcionariat") i va fer que obtinguera una reputació favorable entre els historiadors.
L'editor i periodista Alexander K. McClure va escriure: «Ningú no ha accedit a la presidència envoltat de tan pregona i general desconfiança, i ningú no s'ha retirat... més àmpliament respectat». L'escriptor Mark Twain, profundament cínic amb els polítics, va reconèixer: «Realment seria difícil millorar l'administració del President Arthur».