Clindamicina

Infotaula de fàrmacClindamicina
Malaltia objecteacne, infecció per Bacteroides, pneumocistosi, vaginosi bacteriana, toxoplasmosi, infecció per estafilococs, amigdalitis, sinusitis, cel·lulitis, abscés dental, infecció cutània i botulisme Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Viavia oral, parenteral route of administration (en) Tradueix i via vaginal Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiclincosamides (en) Tradueix i compost heterocíclic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ01FF01, D10AF01 i G01AA10 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H33ClN2O5S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular424,179871 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS18323-44-9 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)29029 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS10607 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01190 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider27005 Modifica el valor a Wikidata
UNII3U02EL437C Modifica el valor a Wikidata
KEGGC06914 i D00277 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3745 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL376185 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.038.357

La clindamicina és un antibiòtic d'espectre ampli útil per al tractament de diverses infeccions bacterianes,[1] entre les quals l'otitis mitjana, les infeccions als ossos o a les articulacions, la malaltia inflamatòria pelviana, la faringitis estreptocòccica, la pneumònia o l'endocarditis.[1] Pot ser útil en alguns casos de Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (MRSA, de l'anglès methicillin-resistant Staphilococcus aureus).[2] També pot usar-se per tractar l'acne i, en combinació amb la quinina, per tractar la malària.[3] Es troba disponible com a medicament oral, intravenós, i com a crema per ser aplicada a la pell o a la vagina.[1][4]

Els seus efectes secundaris més freqüents són nàusea, diarrea, irritació cutània i dolor al lloc de la injecció.[1] Pot augmentar unes quatre vegades el risc de colitis causada per Clostridium difficile.[5] Per aquest motiu, se sol recomanar quan altres antibiòtics no són adequats. El seu ús es considera generalment segur durant l'embaràs. Pertany a la classe de les lincosamides i actua bloquejant la síntesi de proteïnes en els bacteris.[1]

La clindamicina va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1966 a partir de la lincomicina.[3] Es troba en la llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, que conté els medicaments més importants en un sistema de salut bàsic.[6] Es troba disponible com a medicament genèric i el seu cost no és elevat.[7]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Clindamycin» (en anglès). The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: 30 setembre 2022].
  2. Daum RS «Clinical practice. Skin and soft-texemplar infections caused by methicillin-resistant Staphylococcus aureus». N Engl J Med, 357, 4, 2007, pàg. 380–90. DOI: 10.1056/NEJMcp070747. PMID: 17652653.
  3. 3,0 3,1 Kremsner, Peter G. «Clindamycin in malaria treament» (pdf). Journal of Antimicrobial Chemotherapy, 25, 1999, pàg. 9-14 [Consulta: 8 setembre 2022].
  4. Leyden, James J.. Hidradenitis suppurativa, 2006, p. 152. ISBN 9783540331018. 
  5. «Antibiotics and hospital-acquired Clostridium difficile-associated diarrhoea: a systematic review». J Antimicrob Chemother, 51, 6, 2003, pàg. 1339–50. DOI: 10.1093/jac/dkg254. PMID: 12746372.[Enllaç no actiu]
  6. «WHO Model List of Essential Medicines». World Health Organization, 01-10-2013. [Consulta: 22 abril 2014].
  7. Hamilton, Richart. Tarascon Pocket Pharmacopoeia 2015 Deluxe Lab-Coat Edition, 2015, p. 108. ISBN 9781284057560. 

Developed by StudentB