Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Malaltia objecte | acne, infecció per Bacteroides, pneumocistosi, vaginosi bacteriana, toxoplasmosi, infecció per estafilococs, amigdalitis, sinusitis, cel·lulitis, abscés dental, infecció cutània i botulisme |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria A per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA |
Via | via oral, parenteral route of administration (en) i via vaginal |
Grup farmacològic | lincosamides (en) i compost heterocíclic |
Codi ATC | J01FF01, D10AF01 i G01AA10 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C18H33ClN2O5S |
Massa molecular | 424,179871 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 18323-44-9 |
PubChem (SID) | 29029 |
IUPHAR/BPS | 10607 |
DrugBank | DB01190 |
ChemSpider | 27005 |
UNII | 3U02EL437C |
KEGG | C06914 i D00277 |
ChEBI | 3745 |
ChEMBL | CHEMBL376185 |
AEPQ | 100.038.357 |
La clindamicina és un antibiòtic d'espectre ampli útil per al tractament de diverses infeccions bacterianes,[1] entre les quals l'otitis mitjana, les infeccions als ossos o a les articulacions, la malaltia inflamatòria pelviana, la faringitis estreptocòccica, la pneumònia o l'endocarditis.[1] Pot ser útil en alguns casos de Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (MRSA, de l'anglès methicillin-resistant Staphilococcus aureus).[2] També pot usar-se per tractar l'acne i, en combinació amb la quinina, per tractar la malària.[3] Es troba disponible com a medicament oral, intravenós, i com a crema per ser aplicada a la pell o a la vagina.[1][4]
Els seus efectes secundaris més freqüents són nàusea, diarrea, irritació cutània i dolor al lloc de la injecció.[1] Pot augmentar unes quatre vegades el risc de colitis causada per Clostridium difficile.[5] Per aquest motiu, se sol recomanar quan altres antibiòtics no són adequats. El seu ús es considera generalment segur durant l'embaràs. Pertany a la classe de les lincosamides i actua bloquejant la síntesi de proteïnes en els bacteris.[1]
La clindamicina va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1966 a partir de la lincomicina.[3] Es troba en la llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, que conté els medicaments més importants en un sistema de salut bàsic.[6] Es troba disponible com a medicament genèric i el seu cost no és elevat.[7]