Color Graphics Adapter

La Color Graphics Adapter (Adaptador de Gràfics de Color) o CGA, comercialitzada en 1981, va ser la primera targeta gràfica en color d'IBM (originalment anomenada Color/Graphics Adapter or IBM Color/Graphics Monitor Adapter,), i el primer estàndard gràfic en color per a l'IBM PC.^[1]

Quan IBM va introduir al mercat el seu PC en 1981, l'estàndard CGA, malgrat haver aparegut al mateix temps, era poc utilitzat al principi, ja que la majoria dels compradors adquirien un PC per a ús professional. Per a jocs hi havia altres ordinadors molt més populars, i en aquella època no es considerava que els gràfics en color tinguessin un altre ús que el purament lúdic. En conseqüència, molts dels primers compradors del PC van optar per la Monochrome Display Adapter (MDA), que només permetia la visualització de text.

El 1982 es va comercialitzar la Hercules Graphics Card, que permetia mostrar gràfics monocromàtics a una resolució molt major que la CGA, a més de ser compatible amb la MDA, la qual cosa va perjudicar encara més a les vendes de la CGA. Tot va canviar el 1984 quan IBM va introduir l'IBM Personal Computer/AT i la Enhanced Graphics Adapter (EGA). Amb això, el preu de l'antiga targeta CGA va baixar considerablement i es va convertir en una interessant alternativa de baix cost, per la qual cosa les noves empreses dedicades a la fabricació de PC clònics la van adoptar ràpidament. Els PC no-AT de baix cost amb targetes CGA es van vendre molt bé en els anys següents, i com a conseqüència molts jocs van ser editats per a ells malgrat les seves limitacions. La popularitat de la CGA va començar a desaparèixer quan al 1987 la targeta VGA es va convertir en la nova solució d'alt nivell, relegant la EGA als PC de baix cost.

La targeta estàndard CGA d'IBM incorporava 16 kilobytes de VRAM, i podia connectar-se a un monitor de vídeo compost NTSC o a una televisió mitjançant un connector RCA, o a un monitor de 4-bit "RGBI" com l'IBM 5153 mitjançant un connector DE-9.^[2][3] Permetia mostrar diverses maneres gràfiques i de text. La resolució màxima era 640×200, i la major profunditat de color suportada era de 2 bits (4 colors). La manera més coneguda, usat en la majoria dels jocs CGA, mostrava 4 colors a una resolució de 320×200.

Encara que els 4 colors estaven considerats generalment com el límit per a la targeta CGA, era possible augmentar aquesta quantitat mitjançant diversos mètodes (alguns oficials, uns altres no).